Tal dia com avui de l’any 1993, fa 25 anys, un grup organitzat de la ultradreta espanyolista autodenominat Marchalenes-IV Reich assassinava el jove independentista Guillem Agulló i Salvador. Aquell crim es va produir a la localitat de Montanejos (País Valencià). Segons va relatar la premsa, Guillem Agulló s’havia desplaçat a Montanejos amb un grup d’amics per a gaudir de les festes locals. També segons la premsa, els seus agressors el van localitzar i s’hi van desplaçar a propòsit amb la clara intencionalitat d’enfrontar-s’hi. Guillem Agulló patiria una brutal ganivetada que acabaria amb la seva vida. Només tenia divuit anys.
L’assassinat de Guillem Agulló va crear una gran onada d’indignació social. Durant anys —des de les darreries de la dictadura franquista— grups organitzats de la ultradreta espanyolista del País Valencià havien portat a terme, impunement, operacions de terror que havien provocat centenars de brutals agressions a persones d’ideologia catalanista, esquerrana, sindicalista o a homosexuals. Però el que va provocar la culminació d’aquella indignació seria l’acció de la justícia. El jutge es va negar a acceptar els agreujants de crim d’odi per motivació ideològica i l'únic imputat —un element que responia a l’àlies del Ventosa— seria condemnat per una baralla amb resultat de mort.
Passats quatre anys, la justícia, sorprenentment, va concedir la llibertat condicional a l’assassí de Guillem Agulló. Posteriorment, seria detingut per difusió de l’ideari nazi (racisme, apologia de la violència), possessió il·lícita d’armes, robatoris i delictes contra la salut pública; que no impedirien que es pogués presentar com a alcaldable de Xiva (País Valencià) per un partit d’ultradreta a les eleccions municipals del 2008. En canvi, la figura de Guillem Agulló ha estat àmpliament reconeguda, glossada i homenatjada pels moviments polítics, socials, culturals, intel·lectuals i artístics dels Països Catalans; i s’ha convertit en un referent mític de l’independentisme i de la lluita contra el feixisme.