Tal dia com avui de l’any 1931, fa 91 anys, el Consell de Ministres del primer govern provisional de la II República espanyola, presidit per Manuel Azaña (Acció Republicana), decretava que la Marxa Reial deixava de ser l’himne de l’estat espanyol i en el seu lloc era proclamat l’anomenat himne de Riego, compost el 1820 pel músic valencià d’ideologia liberal Josep Melcior Gomis i Colomer (Ontinyent, 1791 – París, 1836). L’himne de Riego havia estat proclamat, per primer cop, himne de l’estat espanyol després del cop d’estat del general Rafael del Riego (Tineu, Astúries, 1785 – Madrid, 1823), que havia instaurat el règim que seria conegut com el Trienni Liberal (1820-1823).
Josep Melcior Gomis era fill d’una família de la burgesia urbana valenciana que s’havia format a la capellania d’Ontinyent (País Valencià) i s’havia convertit en músic professional. Va estar estretament vinculat, professionalment i ideològicament, al règim bonapartista del rei Josep I (1808-1814). Posteriorment, va tenir una relació molt propera amb els cercles liberals clandestins de Madrid (1814-1820) i amb el govern liberal de Riego (1820-1823), motiu pel qual acabaria exiliat a França i a Anglaterra. Quan es va proclamar el primer govern liberal després de la mort de Ferran VII (1833), va retornar a València, però la inseguretat que havia generat l’esclat de la I Guerra Carlina (1833-1840) el va conduir, de nou, a l’exili de França, on acabaria morint (1836).
L’himne de Riego, a diferència de la Marxa Reial, tenia lletra. Però, durant el segle XIX, les classes populars urbanes, sobretot les catalanes, van crear una lletra pròpia adaptada a la melodia de l’himne. Una d’aquestes lletres populars deia: “La Reina vol corona?; que vingui a Barcelona; corona li donarem i el coll li tallarem”. Entrat el segle XX, durant el règim dictatorial de Primo de Rivera (1923-1931) les classes populars catalanes van crear unes noves estrofes per a l’himne de Riego. Una d’aquestes, que es volia adaptar a la realitat del moment, deia: “Si vols sopar, no te’n vagis; sardines torrades tenim; al Berenguer (referit al general Berenguer, relleu de Primo de Rivera) en tomàquet; i a l’Alfonso (referit al rei) fregit”.