Tal dia com avui de l’any 843, fa 1.178 anys, a Verdun (regne de França) els tres nets de l’emperador Carlemany es repartien l’herència i trossejaven l’imperi Carolingi. Aquell conveni, que va ser anomenat Tractat de Verdun, va confirmar el mapa que ja s’havia dibuixat prèviament.
El regne de França (des d’Anvers a Barcelona i des de Lió a l’Atlàntic) quedava per a Carles; el regne de Lotaríngia (que ocupava una franja de terreny des dels Països Baixos fins als Alps i la meitat nord de la península italiana) quedava per a Lotari; i la vella Germània (des de Baviera a Hamburg i des del Rhin a l’Òder) quedava per a Lluís. Aquella partició va implicar que el marquesat de Gòtia (els comtats llenguadocians i catalans) passessin a domini de Carles el Calb, el primer rei, estrictament, de França. Mentre que el comtat de la Provença, territori amb el qual llenguadocians i catalans hi mantenien una intensa relació cultural i comercial, quedaria en poder de Lotari.
Després de la independència dels comtats catalans (987) —la meitat sud del marquesat de Gòtia— i, posteriorment, d’algunes baronies provençals, les relacions —que no van arribar a desaparèixer mai— es van intensificar. A principis del segle XII, Barcelona, Niça i Gènova ja signaven tractats comercials i de protecció mútua. I van forjar aliances en operacions conjuntes de gran envergadura, com el primer intent de conquesta de Mallorca (1114) —un segle abans que l’empresa de Jaume I—, que va estar participada per Barcelona i Pisa, principalment, i Gènova i Niça, en menor mesura. La primera constància documental del gentilici català ve d’aquesta empresa.