Tal dia com avui de l’any 1848, fa 173 anys, s’inaugurava la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica, que cobriria el trajecte de vint-i-vuit quilòmetres entre Barcelona i Mataró. El promotor d’aquella empresa va ser Miquel Biada i Bunyol (Mataró 1789 – 1848), un negociant d’extracció socioeconòmica humil que havia fet fortuna a la, llavors, colònia espanyola de Cuba. Pocs anys abans ―com a membre destacat de l'oligarquia colonial de Cuba― havia assistit a la inauguració de la primera línia ferroviària de l'illa caribenya i, entusiasmat, va comprometre la seva salut, el seu prestigi i el seu patrimoni per fer realitat el primer projecte ferroviari peninsular.
El projecte de Biada era unir la capital del Principat amb la seva localitat nativa ―que des de mitjans del segle XVIII era, amb Barcelona i Reus, un dels tres principals focus comercials i industrials del país―. Però el camí no va ser fàcil. Primer va haver de superar les reticències dels inversors locals. I va haver d'anar a Anglaterra per aconseguir el finançament de la meitat del projecte. Després va haver de resoldre les dificultats orogràfiques ―amb obres costoses que van encarir el pressupost inicial― com el túnel de Montgat, avui encara en ús. I finalment va haver de lluitar contra els sabotatges provocats pels detractors del ferrocarril.
Biada va morir mesos abans de la inauguració a causa d'una pneumònia provocada per les llargues nits de vigilància a les obres, intentant evitar aquells sabotatges. Però, després de la inauguració d’aquella primera línia, la seva obra va obtenir el reconeixement del conjunt de la societat catalana de l’època i la seva figura va assolir la categoria de prohom nacional català. Aquell primer trajecte es va cobrir amb poc més d’una hora, reduint a una quarta part el temps que empraven els transports en carruatge de tracció animal o els nolis amb embarcació. Passats quasi dos segles, els trens pretesament moderns de l’actualitat empren el mateix temps per cobrir el mateix trajecte.