Tal dia com avui de l’any 1882, fa 137 anys, s’inaugura el mercat de Sant Antoni, situat prop de l’antic baluard de Sant Antoni, del qual prenia el nom. El mercat de Sant Antoni no era el primer que es construïa a Barcelona. El precedien el de la Boqueria (1836), el de Santa Caterina (1847) i el del Born (1876). Però sí que seria el primer que es construïa fora del clos murallat de la ciutat, i el que ―amb una superfície inicial de 5.214 m2― naixia com el més gran de Barcelona. La construcció va ser dissenyada per l’arquitecte barceloní Antoni Rovira i Trias i fabricada a la Maquinista Terrestre i Marítima, als tallers situats al barri de la Barceloneta.
Quan es va inaugurar el mercat de Sant Antoni, feia un any que havia conclòs el procés d’enderroc de les muralles de Barcelona (1854-1881) i poc més de dues dècades que s’havia iniciat l’expansió urbanística de la ciutat seguint el dibuix dels plànols de l’Eixample de Cerdà (1860). La construcció del mercat de Sant Antoni ―per cobrir una extensa zona formada pels barris del Raval, el Poble Sec i la meitat sud de l’Esquerra de l’Eixample― posa de relleu la forta projecció urbanística i demogràfica de la ciutat en aquell sector. També la construcció del mercat de Sant Antoni simbolitzava el triomf de Barcelona en la llarga i dura lluita per l’enderroc de les muralles.
Efectivament, des de l’ocupació de Barcelona de 1714, el règim borbònic havia dictat una sèrie de lleis que impedien el desenvolupament urbanístic de la ciutat. Barcelona havia estat catalogada com a plaça militar de primera categoria, i no tan sols estava prohibit ensorrar les muralles, sinó que no es permetia cap tipus de construcció ni activitat econòmica a extramurs en el radi que abastava una bala de canó. Aquestes lleis restrictives ―que serien vigents fins a molt més enllà de la utilitat de les muralles― havien provocat un sobreaprofitament de l’espai intramurs que s’havia traduït en un paisatge de pèssimes condicions d’habitabilitat i de propagació de malalties.