Tal dia com avui de l’any 1641, fa 380 anys, en el marc de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59); es va efectuar el primer intercanvi de presoners entre els bàndols en conflicte. Una anotació del Dietari de la Generalitat d’aquell dia, consigna que les autoritats catalanes van excarcerar la vídua, els fills i els familiars d’Enric d’Aragó (Lucena, Corona castellanolleonesa, 1588 – Perpinyà, 1640), duc de Cardona i darrer virrei hispànic acceptat per les institucions del país. El duc de Cardona havia estat nomenat poc després de l’esclat de la Revolució dels Segadors, produït durant la diada del Corpus de Sang (7 de juny de 1640), i de l’assassinat —probablement de falsa bandera— del virrei hispànic Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma.  

Però el seu mandat havia estat el més efímer de tots els virreis a Catalunya des que eren nomenats des de la cancelleria hispànica. El 22 de juliol de 1640 (tan sols unes setmanes després del seu nomenament) va morir a causa de les xacres que arrossegava, mentre efectuava una visita oficial a Perpinyà. Tot seguit, i en bona part a causa de la convulsa situació que es vivia al Principat, es va produir un buit de poder que la seva vídua, Juana de Rojas y Enríquez, va aprofitar per a usurpar i exercir el càrrec. Fins que la cancelleria de Madrid no va nomenar un nou virrei; Juana de Rojas va despatxar com a virreina de facto; etapa durant la qual es va enfrontar repetidament amb les institucions catalanes.

Durant els mesos immediatament posteriors (setembre – desembre, 1640), el rei hispànic Felip IV li va declarar formalment la guerra a Catalunya, el govern de Catalunya va signar una aliança amb la monarquia francesa, i els Tercios de Castilla van iniciar la invasió del Principat. En aquell context bèl·lic, el govern de Catalunya va ordenar l’arrest i empresonament de totes les persones que col·laboraven amb l’enemic. Segons el Dietari de la Generalitat, aquell primer intercanvi es va produir a Montblanc; i la família del difunt duc de Cardona va ser escortada per una companyia d’infanteria catalana, per evitar que els presoners fossin objecte de represàlies en el decurs del camí.