Tal dia com avui de l'any 2004, fa 14 anys, moria a Barcelona Joan Reventós i Carner, que havia estat fundador de Convergència Socialista de Catalunya (1974), del Partit Socialista de Catalunya-Congrés (1976), conseller del primer govern Tarradellas (1977-1979), primer secretari del PSC-PSOE (1978-1983), diputat del Parlament en tres legislatures i, finalment, president del Parlament (1995-1999). Nascut a Barcelona l'any 1927, professor de les facultats de Dret i d'Economia de la Universitat de Barcelona, seria una de les figures cabdals de la política catalana de la segona meitat del segle XX, tant en l'oposició clandestina al règim franquista com en l'etapa democràtica.
Es va iniciar a la política el 1957 al clandestí Moviment Socialista de Catalunya, que havia estat un dels promotors de la Vaga de Tramvies de 1951. El 1974, liderant el sector més esquerrà del MSC va fundar Convergència Socialista, que el 1977 es dividiria entre el sector marxista —que desembocaria en la creació del PSC-Congrés— i el sector socialdemòcrata —que s'articularia en el PSC-Reagrupament de Josep Pallach—. Malgrat que es va dir que el grup de Reventós no tenia ànima catalanista, en els documents de constitució es deia: “Els socialistes assumim plenament la lluita per la llibertat de Catalunya el dret del nostre poble a l'autodeterminació”.
Probablement la decisió més polèmica de Reventós seria l'estratègia política d'apropament progressiu a la Federació Catalana del PSOE; inicialment en forma de coalició electoral (1977) i posteriorment en forma d'agrupació que desembocaria en la creació del PSC-PSOE (1978). Malgrat que en els estatuts fundacionals del nou partit s'afirmava que era una formació política independent que es constituïa com el referent del PSOE a Catalunya, la història ha demostrat a bastament que, a partir del fet, els socialistes catalans quedarien progressivament diluïts dins el socialisme espanyol, fins a posar en seriosa qüestió els seus valors fundacionals.