Tal dia com avui de l’any 1714, fa 304 anys, Jordi de Hannover ―que sis setmanes abans havia estat nomenat rei d’Anglaterra, d’Escòcia, de Gal·les i d’Irlanda― arribava a Londres per fer efectiu l’acord del Parlament britànic que s’havia de materialitzar amb la cerimònia de coronació. Jordi de Hannover, que regnaria com a Jordi I i que seria el primer monarca britànic de la dinastia Hannover (1714-1901), arribava al tron de Londres després de la mort sense successió de la reina Anna, darrera sobirana de la casa Stuart i cosina-germana de la seva mare Sofia del Palatinat. La inesperada mort de Sofia, que havia estat nomenada hereva del tron britànic i que no va sobreviure a la reina Anna, precipitarien l’elecció i la coronació de Jordi.

Però allà on la política de Jordi de Hannover i la de les institucions catalanes es va trobar va ser en el decurs de la darrera fase del conflicte successori hispànic, anomenat Guerra dels Catalans (1713-1714). Jordi de Hannover, fins i tot abans del seu nomenament com a hereu al tron britànic, es va convertir en un dels més destacats defensors del Cas dels Catalans en l’esfera internacional. Es té constància que va mantenir intenses negociacions amb els ambaixadors catalans a La Haia ―Felip de Ferran― i a Londres ―Pau Ignasi de Dalmases―. Quan Jordi de Hannover va arribar a Londres, fins i tot abans de ser coronat, ja va trobar un escenari polític favorable ―governaven de nou els Whigs― i va donar l’ordre d’armar un estol naval de guerra que s’havia de dirigir a auxiliar Barcelona.

Portada del llibre The deplorable history of the catalans editat a Londres (1714) / Font: Viquipèdia

Les notícies que, posteriorment, arribarien a la cancelleria de Londres alterarien els plans de Jordi I. Barcelona havia capitulat cinc dies abans de l’arribada de Jordi I a Londres. I Cardona, la darrera plaça anti-borbònica del Principat, ho feia, reveladorament, el mateix dia que el Hannover posava els peus a Anglaterra. Mai sabrem què hauria passat si Jordi I hagués arribat abans a Londres. O si Barcelona i Cardona haguessin aconseguit resistir unes setmanes més. Però és segur que la guerra hauria donat un tomb imprevisible.