Tal dia com avui de l’any 1962, fa 60 anys, a Illa (Rosselló, Catalunya Nord), moria Josep Sebastià Pons i Trainier, que en el decurs de la seva vida havia conreat els gèneres de la narrativa, de la poesia i del teatre, i havia esdevingut una de les figures més destacades de la literatura catalana del segle XX. Dins de la seva obra, destacarien els reculls de poesia Dia dels Reis, guanyadora dels Jocs Florals (1919), i el Llibre de les set sivelles (1956); l’obra de teatre El Misteri de Sant Miquel de Cuixà (1956) i l’assaig La littèrature catalane en Rousillon au XVIIe et au XVIIIe siècles (1929), aquest últim escrit en francès, que va ser la tesi que el va doctorar a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc.

Josep Sebastià Pons havia nascut a Illa (Rosselló, Catalunya Nord) l’any 1886, en una família de propietaris rurals benestants que ja havien abandonat el català com a llengua familiar. Seria la criada de la casa (la persona que el va educar durant els primers anys de la seva vida) qui l’introduiria en la llengua catalana. Quan va ser gran i es va iniciar en el món de la literatura, va començar a escriure en francès, però, de seguida, es va manifestar un “enamorat de la seva terra i de la seva llengua” i dels “records d’infantesa” i, tot i el dramàtic procés de reculada que va patir la llengua catalana a la Catalunya Nord durant les dècades centrals del segle XX, va passar a escriure, quasi exclusivament, en català, com una manifestació de fidelitat i de resistència.

La seva primera obra en català va ser Roses i xiprers, publicada el 1911, quan tenia vint-i-cinc anys. En aquell primer llibre de poemes ja hi van aparèixer molts dels temes que seran constants en la seva obra: l'arrelament a la terra i als seus homes, el pas del temps, els cicles de les estacions, les festes tradicionals, l'oblit i el record, l'acontentament retirat, o la fidelitat del seu amor. Professionalment, va dedicar tota la seva vida a l’ensenyament de la literatura, en diversos instituts i universitats franceses allunyades de la Catalunya Nord (al centre de França, a Tolosa de Llenguadoc i a Montpeller), que va reforçar un sentiment de nostàlgia que també seria una constant en la seva obra. Va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1931.