Tal dia com avui de l’any 1988, fa 30 anys, moria a Barcelona Josep Tarradellas i Joan, que havia estat el 125è president de la Generalitat de Catalunya entre el 7 de maig de 1954 i 24 d’abril de 1980. Tarradellas seria el segon president a l’exili (1954-1977) —després de Josep Irla (1940-1954)— i seria la figura que simbolitzaria el pont que unia la legitimitat republicana, larvada després de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i el retorn de la institució a Catalunya, després del règim dictatorial franquista (1939-1975). Seria, també, president de la Generalitat provisional fins a la formació del govern sorgit de les primeres eleccions al Parlament de l’etapa constitucional (1980).
Tarradellas havia nascut l’any 1899 a Cervelló (Baix Llobregat) en una família de picapedrers i de pagesos d’ideologia liberal i republicana. Deixaria plasmat en les seves memòries que forjaria la seva ideologia personal de molt jove a partir d’un discurs que l’advocat obrerista i catalanista Francesc Layret va pronunciar a Cervelló l’any 1912. Poc després s’iniciaria en el món de la política, i participaria en la fundació de la Joventut Nacionalista la Falç (1918), de la Federació Democràtica Nacionalista (1919) i de l’Esquerra Republicana de Catalunya (1931); organitzacions polítiques liderades per Francesc Macià.
Durant l’etapa republicana va exercir com a diputat al Parlament (1931-1934), conseller de Governació i de Sanitat —en el primer i segon govern Macià— (1931-1933), conseller en cap (1936) i conseller de Serveis Públics, d’Economia i de Cultura —en els governs Companys durant el conflicte civil espanyol— (1936-1939). Després d’un duríssim exili de trenta-vuit anys a França, retornaria a Catalunya com a president legítim, restauraria la institució (1977), s’anticiparia a la promulgació de la Constitució (1978) i la seva figura simbolitzaria la continuació ininterrompuda de la Generalitat com l’única institució de l’Estat espanyol que entroncava amb la legitimitat republicana.