Tal dia com avui de l’any 1606, fa 416 anys, el rei Felip III signava l’ordre de trasllat de la capitalitat de la monarquia hispànica de Valladolid a Madrid. Feia tan sols cinc anys (10 de gener de 1601) que el mateix rei havia ordenat el trasllat de Madrid a Valladolid. Aquests canvis obeïen a una estratègia oculta, tramada per Francisco Gómez de Sandoval y Rojas (Tordesillas, Castella, 1553 – Valladolid, 1625) duc de Lerma i ministre plenipotenciari de la monarquia hispànica, i per Pere Franquesa i Esteve (Igualada, 1547 - Presó de Lleó, 1614), secretari d’estat i subordinat directe de Lerma. Aquesta maniobra especulativa seria l’inici d’una truculenta carrera que els convertiria en els dos personatges més rics de la monarquia hispànica després del rei.

Entre 1599 i 1600, Lerma i Franquesa havien comprat, a títol particular, dues dotzenes de casalots al centre de Valladolid, llavors una petita ciutat de pagesos i artesans. Tot seguit, havien convençut el rei de la necessitat de treure de Madrid l’aparell d’estat (amb la peregrina excusa que era la millor opció per acabar amb la corrupció) i desplaçar-lo a una petita ciutat, preferentment Valladolid per la situació geogràfica i per la condició de capital històrica de Castella. Decretat el trasllat, Lerma i Franquesa van vendre els casalots de Valladolid a les famílies aristocràtiques cortesanes i amb les plusvàlues obtingudes van adquirir, a preu de saldo, els palaus que havien quedat desocupats a Madrid.

L’any 1606 van repetir la maniobra, aquell cop a la inversa, i van vendre els palaus de Madrid als seus antics propietaris, a un preu notablement superior. D’aquesta manera completaven l'estratagema i obtenien uns beneficis que, tot seguit, invertirien en la compra de palaus a Sevilla, Lisboa i Madrid, i latifundis al País Valencià i a Andalusia. Aquestes compres les van efectuar, sempre, a preus molt per dessota del seu valor real, a famílies aristocràtiques amb greus problemes financers o judicials. La informació per accedir a aquests lots patrimonials sempre la van obtenir gràcies a la seva posició privilegiada. Segons els seus contemporanis, Lerma i Franquesa acumularien una fortuna de més de cinquanta milions de ducats (l’equivalent a deu mil milions d’euros).