Tal dia com avui de l’any 1464, fa 558 anys, es lliurava la Batalla de Calaf (també coneguda com la Batalla de Prats de Rei); que, en el context de la Guerra Civil catalana, va enfrontar l’exèrcit de Pere de Portugal (nomenat comte de Barcelona per les institucions del Principat); amb el del comte-rei Joan II. És important destacar que, en aquell moment, les institucions catalanes estaven controlades per una facció important de les oligarquies nobiliàries del país, totalment oposades a les polítiques preabsolutistes dels Trastàmara, que pretenien erosionar el règim pactista català.
Joan II havia donat suport a les reivindicacions pageses, no per simpatia amb la seva causa sinó per tal d'erosionar el poder de la noblesa
En aquell conflicte s’hi va superposar la Revolució Remença, una revolta generalitzada protagonitzada pels pagesos de la Catalunya vella que, des de la mal anomenada Revolució Feudal —que va impulsar el règim pactista català medieval—; vivien oprimits (en un règim que ratllava l’esclavitud) per les oligarquies nobiliàries i per les jerarquies eclesiàstiques. Joan II havia donat suport a les reivindicacions pageses, no per simpatia amb la seva causa sinó per tal d'erosionar el poder de la noblesa. I aquesta havia estat una de les causes que havia encès el conflicte civil català.
La Batalla de Calaf es va resoldre a favor de Joan II. Però el comte-rei, necessitat de suports interns a Catalunya, va perdonar la vida i la confiscació de béns als capitans de l’exèrcit de la Generalitat que havia fet presoners; i els va guanyar per a la seva causa. Aquesta maniobra canviaria el signe de la guerra. Les institucions aragoneses, valencianes i sicilianes —que fins a Calaf s’havien mantingut expectants—, es van pronunciar decididament a favor de la causa de Joan II. I el partit de Pere de Portugal va patir un degoteig de desercions que precipitaria la seva derrota definitiva.