Tal dia com avui de l’any 778, fa 1.241 anys, naixia a Cassinogilum (Aquitània) ―a la vall baixa del riu Garona― Lluís, novè fill i hereu de l’emperador Carlemany, que l’any 814 (als vint-i-sis anys) es convertiria en el sobirà de la monarquia franca. Poc abans, entre el 813 i el 814, Carlemany l’havia associat a la corona imperial i durant aquell bienni exerciria el poder de forma compartida. A la mort de Carlemany (814), passaria a exercir el poder en solitari i durant el seu regnat (814-840) impulsaria l’expansió dels comtats catalans dependents, situats a la frontera meridional dels seus dominis.
Amb anterioritat, ja li havia estat encomanada l’expansió dels dominis meridionals de l’imperi carolingi. L’any 801 va pactar amb les autoritats locals de Barcelona la incorporació de la ciutat i del seu territori a l’imperi franc i hi va nomenar el primer comte: Berà o Bernat (membre d’una branca menor de la família imperial carolíngia). Lluís va convertir Barcelona en la capital administrativa i militar d’una extensa regió al sud de l’imperi franc, que comprenia les actuals Llenguadoc i meitat nord de Catalunya; i que, des de la incorporació de Narbona (759), s’anomenava marquesat de Gòtia.
Durant el seu regnat va estabilitzar la frontera sud (amb el món islàmic peninsular) a la ratlla formada pel curs dels rius Llobregat i Llobregós. Més enllà quedava una àmplia franja de territori erm i despoblat (fins al curs baix dels rius Ebre i Segre) formada per la Noguera, la Segarra, les planes d’Urgell i el Camp de Tarragona, que servia de contenció a les ràtzies musulmanes i a la vegada projectava, clarament, la direcció de l’expansió futura. També, durant el seu regnat, els comtats catalans serien ―com la resta del territori franc― escenari de les disputes pel tron entre diversos membres de la família imperial.