Tal dia com avui de l’any 1925, fa 95 anys, moria a Madrid l’empresari i filantrop català Claudi López i Bru, fill i hereu del traficant d’esclaus Antonio López López, i un dels màxims representants del sector més radical del conservadorisme tradicionalista espanyol. Durant la seva vida es va veure implicat en escàndols d’enorme repercussió i va intentar rentar la seva imatge destinant una part dels seus beneficis a la construcció d’edificis religiosos. Per aquest motiu, quan va morir, el rotatiu carlí El Siglo Futuro va titular en portada la defunció del “limosnero mayor de España” que, contra la intenció d’aquell mitjà, es convertiria en sorna recurrent a l’època.
El major escàndol en què va estar implicat va ser el de les mines del Rif i la segona Guerra d’Àfrica (1909). L’any anterior (1908), havia adquirit, conjuntament amb el comte de Romanones, unes extenses finques situades al territori de la Cabília que contenien jaciments de minerals. Romanones, en aquell moment exministre de Governació, de Foment i de Justícia, i exalcalde de Madrid, va utilitzar tot el seu poder per aconseguir que Espanya declarés la guerra a la Cabília. En aquell conflicte s’hi van implicar, també, el rei Alfons XIII i el president del govern Antonio Maura. Espanya va incorporar aquell territori, però el cost va ser d’un mínim de 2.235 morts (uns 1.000 catalans)
López Bru va posar al servei d’aquella operació militar els vaixells de la seva naviliera (la Compañía Transatlántica) que van transportar 9.000 reservistes catalans (la meitat del primer contingent colonial) a l’escenari del conflicte. Els desastres i les massacres que van patir aquells soldats en aquella anomenada "Guerra de Melilla" van enervar les classes populars catalanes: la majoria dels morts i amputats eren pares de família del segment més humil de la població, i eren l’única font d’aportació econòmica de les seves cases. Aquell descontentament va anar en augment fins a culminar en la Setmana Tràgica (26 de juliol a 2 d’agost de 1909).