Tal dia com avui de l'any 2007, fa 10 anys, moria a Barcelona el líder històric del PSUC Gregorio López Raimundo, que seria una peça fonamental en el manteniment de l'estructura del partit en la clandestinitat durant la dictadura franquista. López Raimundo, nascut a Tauste (Aragó) l'any 1914 va arribar molt jove a Catalunya, on desenvoluparia tota la seva carrera política. Durant la Segona República espanyola (1936) va ser un membre destacat en el procés d'unificació dels partits socialistes i comunistes catalans, i seria el creador de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, la branca catalana de les Juventudes Socialistas Españolas.
Però allà on assoliria un paper protagonista dins del seu partit seria a partir de la desfeta de 1939. A l'acabament de la Guerra Civil espanyola, es va exiliar, i després d'un temps residint a França, a Colòmbia i a Mèxic va tornar clandestinament a Catalunya (1947). Dedicaria els seus esforços a reorganitzar el partit en la clandestinitat i participaria activament en les primeres manifestacions no autoritzades de protesta contra el règim franquista. L'any 1951 —durant la vaga de tramvies de Barcelona— la detenció, les tortures i l’empresonament que va patir provocarien una onada internacional de protestes que el règim franquista resoldria amb un expedient d'expulsió (1954).
Això no el va fer desistir i el 1956 tornava a entrar a Catalunya clandestinament. La seva capacitat de lideratge es veuria reconeguda amb el nomenament de secretari general del PSUC (1965). Posteriorment, durant els primers anys del règim constitucional, viuria la crisi interna del partit (la lluita entre els eurocomunistes de López Raimundo i l'aliança dels leninistes de Frutos i els prosoviètics d'Ardiaca); que es resoldria a favor dels primers i que el confirmaria en la Secretaria General. Diputat del PSUC-PCE a les Corts espanyoles entre 1977 i 1985 per Barcelona. Va ser, també, l'espòs de l'escriptora i política del PSUC Teresa Pàmies i pare de l'escriptor Sergi Pàmies.