Tal dia com avui de l’any 1714, fa 305 anys, moria a Madrid la reina Maria Lluïsa de Savoia, primera esposa del rei Felip V ―el primer Borbó hispànic― i que, segons la historiografia espanyola, a l’inici de la Guerra de Successió (1702) ―mentre el seu marit era als camps de batalla europeus― va actuar com a regent. La mateixa historiografia espanyola la valora com una governant responsable, però, en canvi, una de les seves proclames més famoses la converteix en una de les principals icones de l’ala dura del règim borbònic, que participava plenament en la cultura punitiva contra Catalunya instaurada a la cort de Madrid des de la crisi i Revolució dels Segadors (1640-1652).

El 30 de juny de 1713, poc després de la signatura del Tractat d’Utrecht, els aliats internacionals de la coalició austriacista evacuaven les seves forces militars de Catalunya. En aquell context, els Braços Generals ―pressionats per la cancelleria britànica― debatrien la possibilitat de negociar una capitulació pactada. Proposaven abandonar les armes i acceptar l’autoritat del Borbó a canvi del respecte a les Constitucions i a les institucions catalanes. Aquell debat culminaria amb una votació i amb la declaració de resistència a ultrança. Però, poc abans, la reina Maria Lluïsa havia proclamat que “llançaria els seus fills pel balcó de palau, abans que perdonar els catalans”.

La relació entre la reina Maria Lluïsa i Catalunya remuntava a l’any 1701. Casada per poders amb Felip V, la parella es coneixeria i celebraria les noces a Figueres en plena negociació de les Corts catalanes que havien de nomenar el Borbó comte de Barcelona. Ella tenia 13 anys i ell 17. La seva estada a Catalunya (novembre de 1701 a febrer de 1702) va estar marcada per un seguit d’estranyes malalties de Felip V. Maria Lluïsa de Savoia no retornaria mai més a Catalunya, però posteriorment (1707) seria diagnosticada de tuberculosi ganglionar, coneguda popularment com a tisis: va perdre el cabell i el seu cos es va omplir de protuberàncies que, segons les fonts, li conferien un aspecte grotesc.

Maria Lluïsa de Savoia va morir als 25 anys, set mesos abans de la caiguda de Barcelona (11 de setembre de 1714), i no va conèixer la capitulació de Catalunya.