Tal dia com avui de l'any 1410, fa 607 anys, moria a Barcelona el comte-rei Martí I, anomenat l'Humà, l'últim sobirà de la dinastia Berenguer-Aragó que va governar els països de la Corona d'Aragó. El seu hereu Martí, anomenat el Jove –l’únic dels quatre fills que havia superat la infantesa–, havia mort prematurament l'any anterior (1409). I els fills que havia tingut l'hereu havien mort en la infantesa. Martí el Jove havia estat casat amb la seva cosina Maria –reina sobirana de Sicília– (ell tenia catorze anys i ella vint-i-set) amb l'objectiu de reunir totes les corones Berenguer-Aragó sobre una mateixa testa. L'únic fill d'aquesta parella –l'infant Pere– havia mort als set anys (1400).
La prematura mort de Maria de Sicília (1401) no va alterar els plans polítics que havia impulsat el matrimoni dels cosins. Assegurada Sicília –Martí el Jove va restar com a rei titular–, li van concertar un segon matrimoni amb Blanca –reina sobirana de Navarra– amb el propòsit de reunir les corones d'Aragó i de Navarra en una figura. Blanca era una parenta llunyana dels Berenguer-Aragó en la mesura que ho era també dels Trastàmara que regnaven a Castella i dels Valois que regnaven a França. Navarra, feble i aïllada, era una peça que es disputaven les tres potències que l'envoltaven. L'únic fill de la parella –l'infant Martí– va morir als quatre anys (1407). La qüestió successòria entrava en una dinàmica de risc que es va voler mitigar.
Maria de Sicília i Blanca de Navarra / Viquipèdia
Martí el Jove va legitimar un fill natural que havia tingut amb l’aristòcrata siciliana Tàrsia Rizzari. L'hereu li va donar el seu segon cognom (de Luna, de la mateixa casa que el Papa Luna) i seria conegut com a Frederic de Luna. Mort Martí el Jove, el rei Martí l'Humà va iniciar els tràmits per convertir-lo en hereu al tron. Però no els va poder completar perquè, inesperadament, va morir el dia abans de proclamar-lo. Sorprenentment, el Papa Luna –que havia donat suport a l'opció Frederic– es va desentendre del seu parent, i va promoure l'assemblea de compromissaris de Casp (1412) que entronitzaria els Trastàmara castellans. I Frederic acabaria morint, en una presó de Castella, sospitosament condemnat per conspirar contra els comerciants genovesos de Sevilla.