Tal dia com avui de l’any 1643, fa 375 anys, el Dietari de la Generalitat de Catalunya consignava la recepció d’una missiva oficial signada pel cardenal Mazzarino ―ministre plenipotenciari del regne de França― datada el 14 de juny de 1643, que informava que, després de la inesperada mort del rei Lluís XIII (nomenat comte de Barcelona el 1641 en plena Guerra dels Segadors), havia estat coronat com a hereu de totes les seves dignitats el seu fill primogènit Lluís XIV, llavors un nen de quatre anys i mig. En aquella missiva Mazzarino informava que el nou sobirà de França subrogava tots els drets i obligacions subscrits pel seu pare respecte al Principat de Catalunya, i res canviava en relació a l’estatus vigent.
Quan Lluís XIII de França havia estat nomenat comte de Barcelona, el 23 de gener de 1641, les institucions catalanes ja havien trencat els vincles polítics amb la monarquia hispànica. La mobilització de l’exèrcit hispànic després de la signatura dels Pactes de Ceret, el 10 de setembre de 1640, entre les cancelleries de París i Barcelona, en una veritable guerra de conquesta que va devastar el litoral català entre Tortosa i Martorell, produiria l’efecte contrari al desitjat per la cancelleria de Madrid: les institucions catalanes acabarien cedint a la pressió de Richelieu ―llavors ministre plenipotenciari a la cort de Versalles― i passarien d’un estatus polític de República sota la protecció de França al de Principat semi-independent vinculat a la casa reial francesa.
Cardenal Mazzarino / Font: Museu de Versalles
Les relacions entre Barcelona i París passaven per un moment de gran entesa i col·laboració, manifestament reflectida en un ric desplegament epistolar. Dies després la Generalitat consignaria la recepció d’una carta de Gastó d’Orleans ―germà petit del difunt rei i oncle del nou sobirà―, que liderava el partit opositor a Mazzarino a la cort de Versalles i que cercava aliances polítiques arreu, que agraïa als representants de les institucions catalanes la seva bona disposició en aquell trànsit. I no massa més tard (gener de 1644), Lluís XIV, a través de la seva mare i regent Anna d’Àustria (germana de Felip III, monarca hispànic en guerra amb els catalans), prometia per carta esmerçar tots els recursos de França i de les seves colònies per expulsar els hispànics de territori català.