Tal dia com avui de l’any 1644, fa 375 anys, arribava a Barcelona l’occità Pèire de Marca, alt funcionari de la cancelleria de París, que el cardenal Mazzarino (ministre plenipotenciari de la monarquia francesa) havia enviat a Catalunya amb la missió d’acabar amb les lluites entre catalans i francesos pel control de l’aparell polític i militar al Principat. El Dietari de la Generalitat recull la recepció que l’endemà li van oferir les autoritats del país. Catalunya formava part de l’edifici polític francès des que, poc després de l’esclat de la Revolució dels Segadors (1640), Lluís XIII de França, pare i antecessor de Lluís XIV, havia estat nomenat comte de Barcelona (1641).

Aquelles rivalitats havien deteriorat la bona entesa inicial entre les institucions de Catalunya i la monarquia francesa i comprometien seriosament l’èxit de l’empresa militar catalanofrancesa contra els exèrcits hispànics de Felip IV, que pretenien ocupar el Principat. En aquell context, Pèire de Marca va arribar a Barcelona, no tan sols amb una missió conciliadora, sinó també amb instruccions de liquidar els elements (catalans o francesos) més incomodes als interessos de la cancelleria de París. Només posar els peus a Barcelona, va cessar René Voyer, intendent de l’exèrcit catalanofrancès, i a Philippe La Mothe-Houdancourt, virrei francès a Catalunya.

Un cop conclosa la primera fase de la seva missió, passaria a un segon nivell: liquidar els elements destacats del minoritari partit prohispànic. Durant la seva curta, però resolutiva, estada a Catalunya (1644-1652) va expulsar Ramon de Sentmenat i de Lanuza, bisbe de Vic i membre d’una família que estava ―i que, en un futur, continuaria estant― implicada en diversos escàndols de corrupció. Marca va crear a Barcelona una xarxa d’espionatge amb mètodes sorprenentment moderns que li permetria, entre altres coses, desarticular una conspiració prohispànica (1646) liderada per Gispert d’Amat, en aquell moment president de la Generalitat, que seria destituït i desterrat.

Pèire de Marca va mantenir una estreta relació amb l’ala més radical del partit profrancès català, no tan sols enfrontada amb el minoritari i clandestí partit prohispànic o amb el que quedava del partit republicà del difunt Pau Claris, sinó també amb diversos alts funcionaris de l’administració francesa a Catalunya. Marca va privilegiar el grup social i polític català profrancès, fins i tot, contra la posició del nou virrei francès Michele Mazzarino (germà del seu protector). En les negociacions del Tractat dels Pirineus (1659), la seva posició revela que l’amputació dels comtats nord-pirinencs, només era el primer pas per a incorporar Catalunya a França prescindint del règim foral.