Tal dia com avui de l’any 1936, fa 83 anys, un escamot format, suposadament, per milicians revolucionaris segrestava vuit persones a la zona residencial de la Barata (al terme municipal de Matadepedera) i, poc després, les assassinava a cops de culata al paratge conegut com a Font de l’Olla (entre Matadepera i Mura), a l’interior de l’actual Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac. Segons l’informe forense, totes les víctimes d’aquella massacre van morir a causa d’hemorràgies cerebrals.
Segons una carta que va escriure Francesc Pi de la Mata (un testimoni indirecte) a la seva filla Paulina -que va ser revisada i publicada per Racó Català l’any 2013-, les víctimes eren els industrials Francesc Salvans i Armengo, el seu fill Joan Salvans i Piera, Joaquim Barata i Rocafort, Josep Maria Duran i Torres, Manuel Vallhonrat i Comerma, Gaietà Vallès i Pujals, el notari i cofundador d’Unió Democràtica de Catalunya Francesc de Paula Badia i Tobella i el propietari agrari Agustí Prat i Marcet.
Totes les víctimes d’aquella massacre estaven relacionades amb el teixit empresarial i cultural de Terrassa i van ser curosament seleccionades pels seus botxins. Dirigien fàbriques importants i participaven activament en associacions que promovien la llengua i la cultura catalanes. En un dels apartats de la carta, es posa en dubte que els assassins fossin milicians de la CNT i la UGT. En cas de confirmar-se aquest extrem, es provaria una tenebrosa complicitat entre la FAI i la Falange que ja s’ha apuntat en altres casos.
Tres mesos abans (28 d’abril de 1936), havia estat assassinat a trets i per l’esquena l’excomissari d’Ordre Públic de la Generalitat Miquel Badia Capell, membre destacat del partit independentista Estat Català, que havia perseguit implacablement els elements incontrolats del sindicat anarquista FAI. Des d’un bon principi es va responsabilitzar els pistolers de la FAI, però les connexions entre l’autor d’aquell crim, Justo Bueno Pérez, i la Falange han deixat la investigació oberta.