Tal dia com avui de l’any 1659, fa 360 anys, a l’illa dels Faisans (Euskadi), se signava el Tractat dels Pirineus, que posava fi a la guerra que des del 1635 havia enfrontat les monarquies hispànica i francesa per dirimir el lideratge europeu. En el decurs d’aquell conflicte s’havia produït la Revolució i Guerra dels Segadors (1640-1652), que separava Catalunya de l’edifici polític hispànic i la situava en l’òrbita política i militar de la monarquia francesa. Tot i que l’aliança catalano-francesa no va poder resistir les múltiples crisis que la van afectar, i que van provocar que Catalunya fos ocupada, de nou, per les tropes hispàniques; en el conjunt global aquell conflicte seria favorable als interessos de París.
Els negociadors francesos ―encapçalats pel ministre plenipotenciari francès Mazzarino― van exigir la transferència del domini dels Països Baixos hispànics (actual Bèlgica) i de Catalunya. Però aquella exigència inicial quedaria limitada a algunes places militars de la Valònia (els Països Baixos hispànics de llengua francesa) i als comtats catalans ultrapirinencs. No obstant això, la legació francesa no va renunciar mai a les seves exigències inicials. Després de la signatura del Tractat, les hostilitats als Països Baixos hispànics continuarien, i Lluís XIV de França ―fins que va aconseguir situar el seu net Felip V al tron de Madrid (1701)― no renunciaria mai al títol de comte de Barcelona (home principal de Catalunya) que li havien atorgat les institucions catalanes.
El resultat immediat d’aquell tractat seria la mutilació de Catalunya. En una primera fase (1659), el vell comtat del Rosselló (actuals comarques nord-catalanes del Rosselló, el Vallespir i el Conflent) va ser incorporat a França. I en una segona fase (1660), ho seria la meitat nord del vell comtat de la Cerdanya (actual comarca de l’Alta Cerdanya). No obstant això, la documentació de l’època revela que per a la cort de Versalles aquella mutilació no era més que la primera fase d’un pla que preveia incorporar a França la totalitat de Catalunya. Tots els mapes francesos entre 1659 (Pau dels Pirineus) i 1714 (ocupació borbònica de Catalunya) cartografien els comtats ultrapirinencs com una part indissociable de Catalunya.