Tal dia com avui de l’any 1839, fa 180 anys, a Barcelona, el científic Pere Felip Monlau i Roca, obtenia la primera fotografia de la història de la península Ibèrica. Aquella primera instantània es va aconseguir amb una càmera de daguerreotip; i seria, també, una de les primeres imatges la història capturades i fixades per una càmera. La càmera del daguerreotip havia estat provada amb èxit tan sols pocs mesos abans pel decorador francès d’origen basc Louis-Jacques Daguerre (de qui prendria el nom) i era el resultat del perfeccionament d’artefactes anteriors que havien intentat captar i fixar una imatge. El precedent més immediat era la càmera de l’inventor francès Joseph-Nicéphore Niepce (1826), que havia obtingut una fotografia després d’una exposició de vuit hores.
Aquella primera instantània de la història de Catalunya i de la península Ibèrica es va captar des d’una terrassa del Pla de Palau, que en aquell moment era considerat l’indret més modern de la ciutat. Aquella primera experiència va ser prèviament publicitada, i el dia que es va portar a terme va reunir un nombrosíssim públic: a través d’un anunci s’havia fet una crida a la participació de l’esdeveniment, que havia de començar a les onze del matí, i que havia de durar una hora, poc més o menys, en funció de l’atmosfera i de la irradiació solar. Segons la investigació historiogràfica, aquella primera instantània va ser sortejada per recaptar fons; i se’n va perdre la pista per sempre. S’estima que, actualment, podria formar part d’alguna col·lecció privada.
Monlau, nascut a Barcelona l’any 1808, era fill de Jaume Monlau (de Vielha) i de Francesca Roca (d’Esparraguera). En el decurs de la seva vida es doctoraria en Medicina (especialitat Psiquiatria), en Literatura i Història, i en Filosofia; i seria un dels màxims exponents de la intel·lectualitat catalana del segle XIX. També va ser un dels més destacats exponents del corrent higienista, que postulava repensar la qualitat dels aliments, de l’aire en el treball, del descans, i de l’oxigenació del cos humà; valors precursors de la pràctica esportiva. L’any 1841 seria guardonat amb un premi pel seu treball Abajo las murallas, que defensava l’ensorrament de la muralla de Barcelona, l’esponjament de la zona intramurs i l’expansió racional cap a la zona extramurs.