Tal dia com avui de l’any 1092, fa 930 anys, a Gerb (llavors comtat independent d’Urgell, i actualment comarca de la Noguera); moria Ermengol IV, comte independent d’Urgell i el principal impulsor de l’expansió territorial d’aquella entitat política. Durant el govern d’Ermengol, el comtat d’Urgell (que rivalitzava amb Barcelona pel lideratge del trencaclosques comtal català) va saltar des del seu solar tradicional (la vall alta del riu Segre), cap a les extenses planes de la Catalunya occidental: va incorporar als seus dominis la vall del riu Sió (Urgell, Noguera), i les valls baixes dels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana (Noguera, Baixa Ribagorça).
L’estratègia d’Urgell, a curt termini, consistia a amenaçar els valís islàmics de Lleida, i imposar-los-hi les “pàries” (un tribut anual en or i plata a canvi de respectar la integritat d’aquell estat musulmà). I, a llarg termini, expandir-se cap a les planes de Lleida i el riu Ebre fins a la seva desembocadura; per evitar quedar territorialment encerclats pel comtat independent de Barcelona (que també progressava cap al sud per Tarragona); i pel regne d’Aragó-Pamplona (que buscava la sortida al mar seguint el curs del riu Ebre). En aquell context, Ermengol IV va desplaçar la capital del comtat a Gerb, com un pas previ a la conquesta de Balagí (l’actual Balaguer).
No obstant això, la documentació que va generar revela que, també, va traçar i estimular unes bones relacions diplomàtiques amb els seus veïns cristians (el comtat independent de Barcelona i el regne d’Aragó-Pamplona). Durant el seu govern va redactar un testament que establia la regència en cas que l’abastés la mort abans que el seu fill i hereu Ermengol V assolís la majoria d’edat. En aquest testament es deia que l’infant Ermengol quedaria sota la tutela i protecció de Berenguer Ramon II, comte independent de Barcelona; i de Sanç I, rei d’Aragó i Pamplona. Aquest testament va ser redactat quasi un segle abans de la unió dinàstica de Barcelona i d’Aragó.