Tal dia com avui de l’any 1941, fa 81 anys, a Barcelona; moria Júlia Peraire i Ricarte; que havia estat la musa del pintor i cartellista Ramon Casas, un dels principals impulsors del modernisme a Catalunya. Júlia, apareixeria —directament— en més d’un centenar de dibuixos, gravats i quadres de Ramon Casas “el pintor i el cartellista més sol·licitat del país”; i es convertiria en un dels rostres més populars i coneguts de la Catalunya de principis del segle XX.
Júlia Peraire havia nascut a Barcelona l’any 1888 en una família de condició social humil i d’ideologia republicana i atea; formada pel matrimoni de Marc Peraire —natural d’Avià (Berguedà)— i Maria Ricarte —natural de Lerín (Navarra)— i establerta a la, llavors, vila de Sant Martí de Provençals. La prematura mort del pare va obligar a treballar fora de casa la mare i les cinc filles (les quatre germanes de Júlia). Durant un temps, Júlia va fer de venedora ambulant de flors i de loteria a la Plaça Catalunya de Barcelona.
Seria precisament en aquell cèntric indret de la ciutat on es coneixerien Casas i Júlia —més concretament a la terrassa de la cafeteria Maison Dorée—, i on començaria una relació professional que, amb el decurs del temps, acabaria sent una relació sentimental. Era l’any 1905, i ella tenia disset anys i ell trenta nou anys. Tot seguit apareixerien les primeres obres de Casas on hi era Júlia representada: el cartell publicitari del sabó Fluid Gorgot (1905) i les pintures a l’oli Flora (1906) i La sargantain (1907).
Era l’any 1905, i ella tenia disset anys i ell trenta nou anys. Tot seguit apareixerien les primeres obres de Casas on hi era Júlia representada
L’any 1912, Casas se’n va anar a viure amb Júlia en una casa que el pintor havia heretat al barri de Sant Gervasi de Cassoles. La família i els amics de Casas no van acceptar mai aquella relació, i sempre van menystenir i, fins i tot, ignorar Júlia; que els respondria de la mateixa forma. Tot i això, Casas i Júlia van tenir una relació llarga i estable de més de vint anys. Es van casar el 1922, després de deu anys de convivència, i van estar junts fins a la mort del pintor.
Quan Casas va morir (1932); Júlia es va apartar del món que havia compartit amb Casas, i es va recloure a la seva residència. Segons algunes fonts, només mantenia relació amb una germana seva casada amb el professor Joan Serra Hunter, president del Parlament de Catalunya durant l’etapa republicana. L’exili forçós de Serra i de Lluciana (la germana de Júlia) després la Guerra Civil (1939), sumiria Júlia en un estat d’ànim de decaïment i abandonament que precipitaria la seva prematura mort (1941).