Tal dia com avui de l’any 986, fa 1.036 anys, a Laon (llavors regne carolingi de França i actualment departament de l’Aisne a l’extrem nord de la República francesa); moria el rei Lotari I, l’onzè i penúltim monarca de la nissaga carolíngia francesa (els seus avantpassats Carlemany i Lluís I, no es computen en aquesta sèrie perquè van ser emperadors d’un conglomerat que abastava bona part de l’Europa central i atlàntica). Lotari, de qui les fonts de l’època relaten que durant els últims anys de la seva vida va arrossegar una llarga malaltia (probablement un càncer); va anar a morir a Laon, per l’especial simbolisme que tenia aquesta ciutat entre els carolingis: era el solar originari de Berta de Laon, anomenada Berta del Peu Gran (720-783); mare de Carlemany i veritable arquitecta política de l’estat carolingi.
Lotari va regnar durant l’etapa inicial de transformació del règim senyorial (el dibuix del poder era de forma piramidal, amb la monarquia al cim) cap al règim feudal (el dibuix del poder passa a ser horitzontal, distribuït entre la monarquia, la noblesa i l’Església). Durant el seu regnat (954-986) va veure molt limitada la seva autoritat amb relació als seus antecessors: els barons feudals del seu domini (ducs, marquesos, comtes) van usurpar progressivament el bé públic (exèrcit, hisenda, justícia), I si bé, la no-renovació del pacte de vassallatge (el reconeixement d’autoritat) dels comtes carolingis catalans cap al seu successor (Lluís V, el darrer rei carolingi) va estar motivat pel silenci del poder central davant la destructiva campanya d’Al-Mansur contra Barcelona; també ho és que es va produir en aquell context d’erosió de l’autoritat reial.
Imatge principal: Mapa del sud del regne de França cap a l'any 1000. Font Wikimedia Commons