Tal dia com avui de l’any 1654, fa 364 anys, moria a Cartagena de Indias (actualment Colòmbia), el missioner jesuïta Pere Claver i Sobocano, que durant quatre dècades (1615-1654) va ser el principal defensor dels esclaus africans al Virregnat de Nova Granada (actualment Colòmbia, Veneçuela, el Panamà i l'Equador). Pere Claver, que després de morir seria canonitzat per l’Església catòlica, va consagrar la seva existència a assistir i auxiliar els esclaus, a denunciar els maltractaments que rebien i a lluitar contra el sistema esclavista.
Pere Claver, nascut a Verdú (Urgell) l’any 1580 en una família de pagesos benestants, seria orientat cap a la carrera eclesiàstica, destinació habitual dels cabalers de classe agrària. Després de passar pels col·legis jesuítics de Barcelona, Girona i Mallorca, seria destinat a les colònies hispàniques d’Amèrica en missió evangelitzadora. Allà coneixeria el tràgic fenomen de l’esclavitud, i des del primer moment el combatria incansablement. A peu de moll, assistia els esclaus que desembarcaven els vaixells negreros, oferint-los menjar i beure, i fins i tot havia aconseguit traslladar els malalts a l’hospital.
La seva incansable lluita contra el sistema esclavista li va reportar l’enemistat dels traficants d’esclaus i de les classes oligàrquiques de la colònia. I malgrat tenir el suport de la poderosa comunitat jesuítica de Cartagena de Indias, seria perversament calumniat, injuriat i marginat, amb el propòsit d’obligar-lo a abandonar la seva actitud. Pere Claver, però, lluny d’ensorrar-se va multiplicar els seus esforços. Durant les quatre dècades de missió pastoral a les colònies hispàniques d’Amèrica s’estima que va prestar ajut, en algun moment o altre de la seva vida, a més de 300.000 esclaus.