Tal dia com avui de l'any 1984, fa 34 anys, moria a Barcelona el novel·lista Sebastià Juan Arbó, que a través de la seva obra reivindicaria Terres de l'Ebre —una part fonamental i indestriable del corpus històric, cultural i nacional català— denunciaria la marginació que patia aquell territori. Sebastià Juan Arbó va escriure, en el decurs de la seva carrera, vint-i-cinc novel·les, cinc llibres de poesia, quatre llibres de contes, tres obres de teatre i tres biografies, la immensa majoria, en català. Pel volum, la qualitat i la repercussió de la seva obra és considerat la màxima figura literària contemporània de les Terres de l'Ebre i una de les més destacades de la literatura catalana del segle XX.
Sebastià Juan Arbó havia nascut a Sant Carles de la Ràpita (Montsià) el 27 d'octubre de 1902 en una família humil de pagesos jornalers. El seu primer contacte amb la literatura el tindria a través de la biblioteca privada de la família Carvallo d'Amposta (Montsià), propietaris de la casa on s'havien establert els Juan-Arbó. A Amposta compaginaria la feina d'administratiu amb el conreu iniciàtic de les lletres. Poc després es traslladaria a Barcelona, una ciutat que li obriria un món d'oportunitats. Aquí desenvoluparia la totalitat de la seva carrera com a periodista i escriptor, i assoliria el reconeixement de la seva obra.
La seva primera novel·la publicada seria L’inútil combat (1931), que descriu la marginació social de la pagesia que treballava al medi rural de l'Ebre. Aquesta novel·la seria pionera del moviment existencialista català. Tanmateix, la seva obra més coneguda seria Terres de l'Ebre (1932), que descriu la història de tres generacions de pagesos de l'Ebre presentats per l’autor com “els humiliats” de la societat. L’obra va produir un fort impacte per la força tràgica de la temàtica. Després d'un llarg silenci provocat per la Guerra Civil de 1936, publicaria Tino Costa (1947), que descriu l'heroi existencial, arrossegat per la fatalitat i la incomprensió, en l'ambient de l'Ebre.