Tal dia com avui de l'any 1996, fa 25 anys, a Ossera (municipi de la Vansa i Fórnols, Alt Urgell), moria Sofia Montaner i Arnau, que havia estat l'última persona que havia exercit l'ofici de trementinaire. Les trementinaires eren dones originàries de zones de muntanya que es dedicaven a la recol·lecció d'herbes remeieres i olis essencials, a l'elaboració de remeis i a la comercialització d'aquests productes en masies, pobles i ciutats de Catalunya. Aquesta professió va ser exercida durant segles, bàsicament per dones, que es desplaçaven a peu a través d'unes rutes tradicionals, en uns viatges que podien durar setmanes.

Les trementinaires van sorgir en un context de crisi econòmica i de superpoblament del món agroramader d'alta muntanya, a finals del segle XVIII; i la seva activitat es va perllongar durant tot el segle XIX i bona part del XX, fins que el seu hàbitat tradicional va restar despoblat i abandonat. Les trementinaires viatjaven a peu a través del país (generalment dos cops a l'any, coincidint amb les èpoques de menor càrrega de treball al camp), amb farcells d'herbes remeieres i llaunes de trementina (un líquid que s'obtenia de la destil·lació de la resina i que s'utilitzava per a la preparació de pintures i vernissos).

Les trementinaires viatjaven soles o, en ocasions, acompanyades per una “aprenenta” (una filla, una neboda, una neta) que, amb el temps, heretava els coneixements per a l'elaboració dels remeis curatius i els clients fixos i consolidats. En el decurs d'aquells viatges, s'hostatjaven en cases particulars —generalment de clients—, que les acollien a canvi de remeis o de trementina. També, en el decurs d'aquells viatges i amb els guanys de la seva activitat, adquirien productes a ciutat que no eren fàcilment accessibles al món dels massos, de tal manera que, en moltes ocasions, eren les úniques que connectaven el seu isolat entorn d'origen amb la resta del món.

La Sofia no va ser, tan sols, la darrera trementinaire, sinó també una de les figures més representatives d'aquell món desaparegut. Nascuda a Ossera el 1908, als deu anys la seva àvia i de la seva mare la van iniciar en aquesta activitat. Va exercir la seva professió fins al 1982 (amb setanta-quatre anys), i des que es va casar (1936) la va acompanyar el seu marit, Miquel Borrell, un dels pocs trementinaires de gènere masculí, que havia estat iniciat en aquest món per la falta de nenes en la seva casa paterna. Durant aquells anys, la Sofia va iniciar les seves dues filles, però, un cop es va retirar la mare, ja no continuarien aquesta activitat.