Tal dia com avui de l’any 1647, fa 374 anys, a Nàpols, esclatava una revolució independentista liderada per Tomasso Aniello d’Amalfi, més conegut com a Massaniello, que culminaria, el mateix dia, amb la instauració d’un govern popular i republicà. Durant sis dies, entre el 7 i el 13 de juliol de 1647, el regne de Nàpols es va governar com una república independent, presidida pel mateix Massaniello; fins que l’aparell de dominació hispànic ―dirigit pel virrei Rodrigo Ponce de León― va promoure un complot de traïcions que acabaria amb la vida de Massaniello i de la jove república.
El regne de Nàpols havia estat incorporat a l’edifici polític catalanoaragonès l’any 1442, durant el regnat d’Alfons el Magnànim. Des de llavors, el port i la ciutat de Nàpols havien estat un important centre d’activitat comercial de les poderoses classes mercantils de Barcelona i de València. A finals del segle XV i principis del segle XVI, Nàpols era un dels tres vèrtexs (amb Barcelona i València) del comerç català entre els ports de la Mediterrània i els de l’Atlàntic nord, i una de les principals seus de les companyies navilieres catalanes de comerç internacional.
Però a partir del regnat de Felip II (1556) ―besnet dels Reis Catòlics―, la monarquia hispànica havia substituït progressivament l’aparell funcionarial català per elements castellans que ―a diferència de la tradicional bona relació entre catalans i napolitans― sovint mantenien sonats enfrontaments amb les institucions i amb la societat napolitana. La revolució napolitana es va produir en un context de crisi econòmica profunda: Nàpols havia passat de ser un referent econòmic i social durant l’etapa catalana a ser un pou de misèria i de conflictivitat amb la dominació hispànica.
La revolució napolitana va esclatar set anys després de la revolució catalana de 1640 i va tenir, també, un component de reivindicació popular molt important.