Tal dia com avui de l’any 1940, fa 81 anys, a Ar Baol-Skoubleg (Bretanya-França) i en el context de la II Guerra Mundial (1939-1945) i de l’ocupació alemanya de França (1940-1944), efectius de la Wehmacht (l’exèrcit alemany), de la Gestapo (la policia política del règim nazi) i del SIMP (la policia política del règim franquista espanyol) detenien el president Lluís Companys, que estava exiliat des de febrer de 1939. En aquella operació hi tindria un paper rellevant el policia franquista Pedro Urraca Rendueles, adscrit a l’ambaixada espanyola a París. Des de la localització fins a l’extradició, passant per la detenció i l’interrogatori.
Després de la detenció, la Gestapo va traslladar el president Companys a la presó a París. En aquell trajecte de 450 quilòmetres en una furgoneta i durant els tretze dies de reclusió a la penitenciaria el va custodiar i interrogar el policia espanyol Pedro Urraca Rendueles, un personatge sinistre que, un cop conclosa la Segona Guerra Mundial, seria condemnat a confiscació de béns i a mort per la justícia francesa (1947), acusat de saquejar i assassinar jueus francesos i republicans espanyols. Espanya no tan sols no atendria mai les peticions d’extradició, sinó que seria condecorat per l’estat espanyol i treballaria per als serveis secrets de l’actual règim constitucional fins al 1982.
En aquell operatiu de detenció hi va pesar molt la protecció i el suport personal i institucional que el president Companys havia prestat a la comunitat jueva, tant durant la Guerra Civil (1936-1939) ―perseguida per elements nazis infiltrats a Barcelona― com a l’exili (1939-1940). La investigació historiogràfica ha confirmat que, entre març de 1939 i juny de 1940, el president Companys i la Generalitat a l’exili van destinar bona part dels seus esforços i dels seus recursos a atendre tant l’exili republicà (el català i l’espanyol) com els refugiats jueus europeus que escapaven del terror nazi, facilitant-los l’èxode a Amèrica.