Tal dia com avui de l'any 1683, fa 334 anys, naixia a Versalles (França) Felip de Borbó i de Wittelsbach, que setze anys més tard (16 de novembre del 1700) seria entronitzat rei de les Espanyes amb el nom de Felip V. Posteriorment, setze anys després de la coronació (16 de gener de 1716), seria l'encarregat de decretar l’abolició definitiva de les institucions de govern catalanes “por justo derecho de conquista”. Felip V, el primer Borbó hispànic, era el segon fill de Lluís de Borbó —primogènit del rei Lluis XIV de França, que a causa de la longevitat del Rei Sol no arribaria mai al tron—, i de Maria Anna de Wittelsbach, filla de Ferran Maria, duc independent de Baviera i aliat de França.

Felip de Borbó va ser educat a la cort de Versalles en el model polític centralista, uniformista i absolutista que els Borbons havien implantat al regne de França des de la primera meitat del segle, durant el govern del seu besavi Lluís XIII i dels primers ministres Richelieu i Mazzarino. Això explicaria l'existència d'un partit borbònic a la cort hispànica durant els darrers anys de regnat del seu besoncle Carles II, dels Habsburg hispànics, que va morir sense descendència. El partit borbònic de la cort de Madrid estava format pels entusiastes de la supressió del model confederal dels Habsburg, que exigia la liquidació dels règims forals dels països de la Corona d'Aragó.

Felip V va visitar Barcelona el 30 de setembre de 1701 per jurar les constitucions catalanes —la clàusula tretzena del testament del difunt Carles II— sense saber ni un borrall de català. Malgrat haver jurat el règim foral català i haver obtingut de les Corts catalanes una aportació de 2.000.000 de lliures (l'equivalent actual a aproximadament 2.000 milions d'euros), va omplir els despatxos de l'administració reial a Catalunya amb personatges que generarien grans tensions polítiques i econòmiques amb les institucions del país, i que inclinarien decididament el Principat cap a la causa del candidat Carles d'Habsburg en el conflicte de la guerra de Successió hispànica (1705-1715).

S'ha especulat molt sobre l'odi profund que Felip de Borbó sentia cap als catalans. La investigació historiogràfica ha revelat que la influència dels ministres francesos enviats pel seu avi, Lluís XIV —que tenia una pèssima opinió dels catalans des de la revolució dels Segadors (1640-1652)—, sumat a la cultura catalanofòbica que imperava a la cort de Madrid des dels temps d'Olivares —que havia ocupat militarment Catalunya i havia provocat el conflicte dels Segadors—, condicionarien els primers xocs amb les institucions catalanes i explicarien que el propòsit del primer Borbó hispànic fos arrabassar el règim foral català, fins i tot molt abans de l'inici del conflicte successori.