Tal dia com avui de l’any 1910, fa 112 anys, a Buenos Aires (Argentina); naixia Helenio Herrera, que seria un dels entrenadors de futbol més llorejats del continent europeu. Com a entrenador va guanyar setze títols: dues Copes d’Europa (equivalents a l’actual Champions League); dues Copes Intercontinentals (equivalents a l’actual Mundial de Clubs); una Copa de Fires (equivalent a l’actual Europa League); set campionats de Lliga estatals (quatre a Espanya i tres a Itàlia); tres Copes estatals (una a França, una a Espanya i una a Itàlia); i una Copa Eva Duarte (equivalent a l’actual Supercopa d’Espanya). Herrera va ser també l’inventor d’un sistema de joc que prioritzava la defensa a ultrança, i que seria conegut com a “Catenaccio”.

Herrera va entrenar el F.C. Barcelona dues vegades: en una primera ocasió durant les temporades 1958-59 i 1959-60 (sent president Miró-Sans); i en una segona ocasió durant les temporades 1979-80 i 1980-81 (sent president Núñez). En total, amb l’equip blaugrana va guanyar dues Lligues i dues Copes (va fer el “doblet” la temporada 1958-59). Després de la seva primera estada a Barcelona (1960), seria l’entrenador del poderosíssim Inter de Milà, que va dominar el futbol continental i mundial durant els anys 60 (va guanyar dues Copes d’Europa i dues Copes Intercontinentals de forma consecutiva). En concloure la seva segona etapa a Barcelona (1981), i complerts els setanta anys; es retiraria, definitivament, del món del futbol.

Durant la seva llarga carrera com a entrenador (1942-1981) es va fer famós per les seves cites futbolístiques. La que va fer més fortuna seria “es juga millor amb deu que amb onze”; i que citava quan volia explicar que l’equip —de forma natural— havia incrementat el nivell d'esforç i havia millorat el rendiment, per compensar l’expulsió d’un dels seus components. També va ser molt cèlebre la cita “Juanito es marca sol”, referit a un polèmic jugador del Reial Madrid que, sovint, feia declaracions provocatives que esperonaven els rivals. I una altra cita que, també, va ser molt cèlebre va ser “Avui guanyarem sense baixar de l’autocar”. Passats setze anys de la seva retirada (1997) va morir a Venècia, ciutat on residia des que havia abandonat l’activitat del futbol.