Tal dia com avui de l’any 1882, fa 140 anys, a el Tarròs (Urgell), naixia Lluís Companys i Jover; que en el decurs de la seva vida es convertiria en el primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933) i en el 123è president de la Generalitat de Catalunya (1933-1940). Companys s’exiliaria a les acaballes de la Guerra Civil espanyola (Mas de les Perxes, 5 de febrer de 1939); formaria el primer govern de la Generalitat a l’exili (París, 8 de febrer de 1939); seria detingut i extradit per les forces d’ocupació alemanyes a França (15 d’agost de 1940); i jutjat i afusellat per les autoritats espanyoles (15 d’octubre de 1940). Companys és l’únic president europeu elegit democràticament que ha estat afusellat. Per això se l’anomena el president màrtir.
Companys va néixer en una família de terratinents agraris de la comarca de l’Urgell. No obstant això, des de ben jove, va desenvolupar una ideologia d’esquerres. Va estudiar la carrera de Dret a Barcelona, i es va convertir en un dels advocats laboralistes més reconeguts del país; especialment durant l’època de màxima intensitat de les reivindicacions obreres (anys 10 del segle XX). Amb Francesc Layret (el seu soci professional) i amb Marcel·lí Domingo i Josep Mestres, seria un dels fundadors del Partit Republicà Català (1917); d’ideologia republicana, catalanista i federalista; que el 1931 es convertiria en una de les quatre formacions fundacionals de la plataforma Esquerra Republicana de Catalunya.
També durant aquella etapa preinstitucional, va tenir un paper rellevant en el món de la premsa. Entre els anys 1907 i 1919 va ser redactor del diari La Publicitat —d’ideologia republicana i anticlerical—; i redactor en cap dels diaris L’Aurora, La Barricada i La Lucha. Posteriorment, a partir de 1922, va passar a dirigir el setmanari La Terra, Revista Popular Agrària; que seria el principal òrgan de difusió de l’ideari sindicalista entre els treballadors del camp. Va ser l’advocat del potentíssim sindicat agrari Unió de Rabassaires i va defensar els jornalers i els llogaters. Durant aquesta època preinstitucional, Companys va ser empresonat en diverses ocasions, tant pel règim monàrquic constitucional, com pel règim monàrquic dictatorial.