Tal dia com avui de l’any 1888, fa 134 anys, naixia a Tarassona (Aragó), Francisca Marqués López, anomenada familiarment Paca i, posteriorment, coneguda amb el nom artístic de Raquel Meller. La seva carrera artística, com a cantant i actriu, es va forjar a Barcelona i va assolir la seva plenitud a París. Durant la primera dècada del segle XX i els anys vint i trenta, va ser l’actriu espanyola de més projecció internacional: va internacionalitzar i prestigiar la copla (fins llavors considerada un gènere musical propi de tavernes) i va rodar diverses pel·lícules.

La Meller havia nascut en una família aragonesa de condició humil i de tradició artesana que va emigrar a Barcelona a principis del segle XX. Els Marqués-López es van establir al Poble Sec i allà la Paca va donar els seus primers passos artístics. De la mà de la cantant Marta Oliver, que la va apadrinar artísticament, el 1908 va debutar al saló La Gran Peña, situat al barri del Raval. I el 1911 ho va fer al Teatre Arnau, a l’avinguda del Paral·lel. En aquesta època iniciàtica, la Meller interpretava “La violetera” i “El relicario”, i va ser la cantant més popular i més apreciada del Paral·lel.

L’any 1922 va debutar al Teatre Olympia de París i poc després va fer una exitosa gira per Sud-amèrica que la va portar a Buenos Aires, Montevideo i Santiago de Xile. I l’any 1926 es consagrava, definitivament, com una estrella mundial després d’una gira pels Estats Units que la va portar als principals coliseus del país (Nova York, Filadèlfia, Chicago, Boston, Los Angeles). Va ser durant aquesta època que seria portada de la revista Time (26/04/1926) i que negociaria (i no acceptaria) un paper protagonista en una pel·lícula que dirigiria i produiria Charles Chaplin.

Durant la Guerra Civil (1936-1939), va residir a París i a Buenos Aires, i a la conclusió del conflicte va retornar a Barcelona. Però mai va gaudir de la simpatia de les autoritats del nou règim franquista i la seva carrera artística es va anar apagant a poc a poc. La seva, en una altra època, popular figura va ser progressivament oblidada pel públic, però, malgrat tot, va viure en una posició econòmica còmoda i en companyia dels seus dos fills adoptius. Va morir a Barcelona el 26 de juliol de 1962, a l’edat de 74 anys i a causa d’una afecció coronària. Va ser enterrada al cementiri de Montjuïc.