Tal dia com avui de l’any 1809, fa 212 anys, a Barcelona, naixia Sinibald de Mas i Sans, que en el decurs de la seva vida seria un viatger comissionat pel govern espanyol al sud-est asiàtic, el primer ambaixador espanyol a la Xina i un dels pioners de la ideologia iberista, que advocava per la unió dels dos estats de la península Ibèrica (Portugal i Espanya) i el redibuix de les relacions entre el nou poder central sorgit d’aquell projecte i les diferents nacions que integrarien aquell nou estat. Mas va ser, també, escriptor. Va documentar les experiències dels seus viatges i les va publicar a París el 1859 i el 1861. En la seva obra ja advertia de l’amenaça que representava la Xina per a les potències europees i proposava quartejar-la i colonitzar-la.

Durant les seves llargues estades al continent asiàtic (1834-1842 i 1848-1851) va redactar un informe (1838) dirigit al govern espanyol on recomanava iniciar un procés ordenat per a la independència de Filipines, que la regent Maria Cristina de Borbó va obligar a censurar. Espanya perdria les Filipines seixanta anys més tard (1898), després d’una guerra desastrosa que costaria milers de vides humanes. També, durant aquelles estades, es va convertir en el quart ambaixador occidental que aconseguia obrir una legació diplomàtica a Pequín. Fins llavors (1843) només els enviats dels governs de França, de la Gran Bretanya i dels Estats Units havien aconseguit convèncer la cancelleria imperial xinesa per obrir representacions diplomàtiques.

Al retorn definitiu dels seus viatges (1852) es va establir a cavall de Barcelona, Madrid i Lisboa. Durant aquella etapa, va ser un dels principals divulgadors de la ideologia iberista, creada a finals del segle anterior. Mas es va posicionar en el grup dels iberistes monàrquics, que proposaven la unió de les dues corones (l’espanyola i la portuguesa) i el trasllat de la capitalitat a Santarém (una petita ciutat a la riba del riu Tajo, a cent quilòmetres al nord de Lisboa). També es va aproximar i defensar les tesis dels iberistes republicans, que proposaven la creació d’un estat ibèric confederal format per quatre nacions: antiga Corona catalanoaragonesa, antiga Corona castellanolleonesa, antiga Corona basconavarresa i la Corona portuguesa.