Tal dia com avui de l’any 1604, fa 417 anys, naixia a Vila Viçosa (Portugal) Joan de Bragança, descendent directe d’Aldonça Roig d’Ivorra —primera parella i mare del primer fill de Ferran el Catòlic—, que trenta-sis anys més tard (1640) restauraria la independència de Portugal i regnaria com a Joan IV. Quan va néixer Joan de Bragança, el regne de Portugal feia vint-i-quatre anys que formava part de la monarquia hispànica. L’any 1580, a la mort sense descendència legítima del rei Enric IV de Portugal, anomenat “el rei cardenal”, el monarca hispànic Felip II havia incorporat per la força de les armes el regne portuguès als seus dominis.
Joan de Bragança era fill d'Ana Velasco de Girón, net de María Téllez-Girón, besnet de Joana d’Aragó i Gurrea, i rebesnet d’Alfons d’Aragó i Roig d’Ivorra, el fill que van engendrar Ferran el Catòlic i Aldonça Roig d’Ivorra (1469), en el decurs de les negociacions matrimonials dels futurs Reis Catòlics a Cervera. Aldonça era la filla de Pere Roig i Alemany —membre de l’equip negociador de Ferran—. Alfons (el fruit d’aquella relació) per la seva condició il·legítima no va tenir mai possibilitats d’heretar la corona del seu pare, però, en canvi, va ocupar càrrecs molt destacats: va ser arquebisbe de Saragossa i de València, i va ser un ferm candidat al pontificat.
Ferran no va abandonar mai Aldonça i Alfons. Algunes fonts revelen que Aldonça, dotada d’una intel·ligència política extraordinària, va ser la dona abillada amb vestuari masculí que va treballar a la cancelleria de Ferran a Barcelona. Va ser l’ombra que sempre va perseguir Isabel de Castella, sobretot després de la prematura mort de Joan d’Aragó i de Castella (1497), l’únic fill mascle dels Reis Catòlics. L’any 1640, cent setanta anys després del naixement d’Alfons d’Aragó, primogènit il·legítim de Ferran el Catòlic, el seu net de tercera generació lideraria la revolució independentista portuguesa que culminaria amb la independència.