Tal dia com avui de l’any 1622, fa 396 anys, el rei Lluís XIII de França nomenava primer ministre del regne Armand Jean du Plessis, més conegut com el cardenal Richelieu o amb el sobrenom de l’Èminence rouge (l’eminència vermella), pel color dominant de la seva vestimenta. Aquell nomenament tindria una importància cabdal en els esdeveniments que, posteriorment, tindrien lloc a Catalunya durant la crisi (1635-1640) i revolució dels Segadors (1640-1652), que conduirien a la proclamació de la Primera República Catalana (1641) i la progressiva gravitació del Principat cap a l’òrbita política francesa (1641-1652). Richelieu seria el paradigma de la política expansionista francesa de la centúria del 1600.
Mapa francès de Catalunya (1645). Font: Biblioteca Nacional de França
Richelieu, nascut a París l’any 1585 en una família de la burgesia mercantil originària de Bordeus, va fer una carrera política i eclesiàstica fulgurant, fonamentada en la combinació de les seves aptituds més destacades: intel·ligència, estratègia, ambició i una idea de França. Quan el 1635 el ministre plenipotenciari hispànic Olivares va concentrar els diversos punts del conflicte franco-hispànic (Flandes, Borgonya, Milanesat) sobre Catalunya amb el propòsit d’arrasar el Principat —amb el qual tenia un conflicte institucional obert—, Richelieu va acceptar l’envit i hi va enviar el millor i més granat dels seus exèrcits. L’any 1639 Richelieu va enviar el seu nebot per negociar amb les institucions catalanes la proclamació d’una república catalana sota la protecció de França.
Els esdeveniments immediatament posteriors demostrarien, però, que el veritable objectiu de Richelieu i la seva cancelleria era incorporar Catalunya al regne de França amb un estatus d’entitat política autònoma. En virtut del pacte amb les institucions catalanes, va introduir al Principat una gran quantitat d’efectius militars que tenien el doble propòsit de derrotar l’exèrcit hispànic —que ja havia començat l’ocupació— i pressionar les autoritats catalanes per proclamar el rei francès Lluís XIII comte de Barcelona. La mort per emmetzinament del president Pau Claris, que havia proclamat la República Catalana, i l’accés al poder del partit profrancès generaria dubtes sobre la probable autoria del magnicidi a mans d’agents hispànics introduïts a la Generalitat.