Tal dia com avui de l’any 1966, fa 53 anys, a Nova York, la quarta comissió de l’assemblea general de l’Organització de les Nacions Unides aprovava el Pacte internacional de drets civils i polítics i el Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals, que ―amb la Declaració universal dels drets humans, aprovada el 1945― passaven a formar part de la Carta internacional dels drets humans. L’article primer del preàmbul conjunt d’aquells dos pactes recollia el dret a l’autodeterminació dels pobles.
En el desenvolupament d’aquell article, es va fer esment ―entre d’altres― de les colònies espanyoles al continent africà de Sidi Ifni, el Sàhara i Guinea Equatorial. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 17/12/1966), el delegat espanyol a l’ONU Jaime de Piniés Rubio va sol·licitar votar les resolucions per separat. En el cas de Sidi Ifni i el Sàhara, el representant espanyol va votar en contra; i en el de Guinea Equatorial, es va abstenir. Poc després, Espanya va lliurar al Marroc l’enclavament de Sidi Ifni (1969) i el territori del Sàhara Occidental (1975).
Tot i això, Espanya acabaria signant i ratificant el tractat, que en el títol de l’article primer diu: “El dret a l'autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a 'determinar lliurement el seu estatus polític'”.