Tal dia com avui de l’any 1363, fa 656 anys, en el context de la guerra que enfrontava les monarquies catalanoaragonesa i castellanolleonesa (anomenada Guerra dels dos Peres), les tropes del rei Pere I de Castella iniciaven el setge sobre València cap-i-casal, que duraria 42 dies i que se saldaria amb la retirada dels atacants sense haver assolit el seu objectiu. Durant aquell episodi bèl·lic, la ciutat de València va ser defensada per les tropes dirigides per Alfons de Ribagorça (cosí-germà, per via paterna, del comte-rei Pere III), que anys després (1412, Compromís de Casp) seria candidat a succeir al comte-rei Martí I, mort sense descendència masculina legítima.

La Guerra dels dos Peres havia esclatat a causa de la intervenció catalanoaragonesa en la guerra civil castellana, que enfrontava els partidaris del rei Pere ―el Cruel― amb els partidaris de l’infant Enric ―“el de les Mercès”―, en disputa pel tron de Toledo. Pere era l'únic fill supervivent del rei castellà Alfons XI i de Maria de Portugal. I Enric també era fill d’Alfons XI i de la seva amistançada Elionor de Guzmán (amb qui hi va tenir onze fills i que les fonts descriuen com “en fermosura la mas apuesta muger que auia en el reyno”. En aquell conflicte, el comte-rei Pere III es va posicionar activament a favor de la causa d’Enric, que havia rebut el patrònim Trastàmara pel seu tutor.

Aquell conflicte civil castellà, conegut com la “primera guerra civil castellana”, era alguna cosa més que l’enfrontament entre famílies nobiliàries. Des de l’inici, va assolir un abast continental. Pere, a canvi d’importants concessions, va aconseguir el suport de les corones de Portugal, de Navarra i d’Anglaterra (amb el ducat d’Aquitània). I Enric, també a canvi d’importants concessions, el de les corones francesa i catalanoaragonesa. Poc després, Pere i Enric van ser assassinats quasi consecutivament. Seria coronat Joan (fill d’Enric i, per tant, segon Trastàmara al tron castellà), i tot seguit seria casat amb Elionor d’Aragó-Sicília (filla del comte-rei Pere III). D’aquella unió naixeria Ferran, més tard (1412), el primer Trastàmara catalanoaragonès.