Tal dia com avui de l’any 1931, fa 91 anys, en tots els ajuntaments del país es presentaven formalment les candidatures que concorrerien a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931. Aquelles eleccions —els primers comicis des del cop d’estat de Primo de Rivera (1923)—;  havien estat convocades per retornar, gradualment, l’Estat espanyol a un règim democràtic. I tot i que eren unes eleccions municipals, van acabar tenint un fortíssim component plebiscitari que, amb el triomf de les candidatures republicanes en bona part dels ajuntaments catalans i espanyols, provocaria la caiguda de la monarquia, representada pel rei Alfons XIII (que sempre havia donat un suport entusiàstic al règim dictatorial de Primo de Rivera).

Durant aquella jornada van ser proclamats en les principals ciutats del país, entre molts altres: a Barcelona, Jaume Aiguader i Miró (Estat Català-ERC); a Reus, Evarist Fàbregas i Pàmies (ERC); a Sabadell, Salvador Ribé i Garcia (Cercle Republicà Federal); a Lleida, Salustià Estadella i Arnó (Joventut Republicana de Lleida-ERC); a Terrassa, Avel·lí Estrenjer i Macià (Bloc Catalanista Republicà); a Tarragona, Pere Lloret i Ordeix (Acció Catalana Republicana); a Girona, Miquel Santaló i Parvorell (ERC); que tan sols nou dies més tard (14 d’abril de 1931, quan es van fer públics i oficials els resultats de les eleccions) es convertirien en els primers alcaldes de la II República a Catalunya.

Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 07 d’abril de 1931); només a Barcelona es van presentar 234 candidats de dotze forces polítiques diferents, que optarien a ocupar les cinquanta actes que, en aquell moment, tenia el consistori barceloní. La mateixa premsa revelava que, la monàrquica i conservadora Lliga Regionalista (que havia estat el partit hegemònic a Catalunya entre les eleccions generals de 1907 i el cop d’estat de 1923), no semblava capaç de revalidar aquest lideratge; i advertien de la força emergent de la plataforma Esquerra Republicana (formada per independentistes i per federalistes); i fundada, tan sols, unes setmanes abans. Els resultats d’aquelles eleccions confirmarien aquells pronòstics. 

Imatge principal: Ajuntament de Reus (principis del segle XX). Font Arxiu Comarcal del Baix Camp