Tal dia com avui de l’any 1641, fa 379 anys, en el context de la Revolució i Guerra dels Segadors (1640-1652), Pau Claris i Casademunt ―president de la Generalitat des del 1638― proclamava la República Catalana. El dia anterior, Claris havia presentat a la representació dels braços estamentals (l’equivalent al Parlament) una proposta consensuada amb el cardenal Richelieu (ministre plenipotenciari de Lluís XIII de França): “Admètre-la (referit al Principat de Catalunya i comtats del Rosselló i la Cerdanya) de baix de sa protecció (referit al rei Lluís XIII de França), ab  (...) son govern a forma de república”, que era el resultat de les negociacions prèvies a Ceret (7 de setembre de 1640) entre els representants de la Generalitat i de la monarquia francesa.

El Dietari de la Generalitat diu que, després de la presentació de la proposta (tarda del 16 de gener de 1641), els membres dels braços estamentals i del govern es van reunir durant el vespre i la nit per deliberar la proposta i, finalment, van resoldre: “Los deputats del General del principat de Cathalunya donan avís a vostra senyoria de la resolució que lo die de aÿr se prengué en los brassos generals (...) suplicam a vostra senyoria sie servit en conformitat d’ella obrar en las cosas corrents lo que aparexerà de major beneffici per la conservació de la província y de sa defensa”. Aquell document va ser presentat al president a primera hora del matí del 17 de gener de 1641 i ratificava els pactes secrets subscrits anteriorment a Ceret, per iniciativa personal del president Claris.

Oficialment, Catalunya trencava tots els vincles polítics amb la monarquia hispànica i es constituïa en una república lliure sota la protecció de la monarquia francesa. Pocs dies després (23 de gener de 1641), l’amenaça militar hispànica (els exèrcits de Los Vélez havien saltat la línia del Llobregat) va obligar el president Claris a deixar en suspens el projecte republicà i a nomenar el rei francès comte de Barcelona. No obstant això, durant onze anys ―fins al 1652―, Catalunya seria un estat independent que, únicament, compartiria amb França la figura del monarca. Catalunya va ser convertida en un domini directe de la casa reial francesa que actuaria, separadament, com a reis de França, de Navarra (del Bearn) i com a comtes de Barcelona (prínceps de Catalunya).