Tal dia com avui de l’any 1939, fa 83 anys, Lluís Companys ―president legítim de Catalunya― arribava a l’exili de Perpinyà. El 24 de gener anterior havia sortit de Barcelona davant la imminència de l’ocupació franquista de la capital catalana (que es produiria el 26 de gener) i el 5 de febrer havia travessat la frontera hispano-francesa pel coll de la Manrella (entre la Vajol ―Alt Empordà― i les Illes ―Vallespir―) juntament amb el lehendakari Aguirre i diversos membres dels governs legítims i democràtics de Catalunya i d’Euskadi. Va ser a Perpinyà entre el 6 i el 8 de febrer; i no hi ha massa dades sobre la casa que el va allotjar, més enllà d’una fitxa policial francesa del 21 d’abril de 1939 que el domicilia al carrer Deschamps, 45.

Dos dies després de la seva arribada a Perpinyà (8 de febrer de 1939), va emprendre viatge a París. A la capital francesa va reunir els membres del Govern que l’havien seguit i va crear el primer govern català a l’exili, que s’anomenaria Consell Nacional de Catalunya i estaria format pel president Companys i els consellers Pompeu Fabra (filòleg i catedràtic de química), Santiago Pi i Sunyer (catedràtic de fisiologia i patologia), Josep Pou i Pagès (periodista i empresari), Antoni Rovira i Virgili (periodista i historiador) i Jaume Serra i Hunter (catedràtic de psicologia, lògica i ètica, i rector de la Universitat de Barcelona). La seu del Govern de Catalunya a l’exili va ser radicada a la Rue de la Pépinière, 25, de París.

El govern català a l’exili va ser a París fins a l’ocupació alemanya de França (22 de juny de 1940). En aquell moment, el Consell Nacional de Catalunya es va traslladar a Londres, a excepció del president Companys que va restar a la França ocupada buscant el seu fill Lluïset, intern en una institució psiquiàtrica situada al sud de París, i que havia desaparegut durant l’operació d’evacuació de la capital francesa. Després de la detenció, tortura i afusellament del president Companys (13 d’agost a 15 d’octubre de 1940) a mans del règim franquista, l’enginyer industrial i economista Carles Pi i Sunyer ―que havia estat alcalde de Barcelona durant l’etapa republicana― seria nomenat president del Govern de Catalunya a l’exili.