Tal dia com avui de l’any 1936, fa 85 anys, Lluís Companys, 123è president de la Generalitat de Catalunya, retornava a les seves funcions després de setze mesos llargs de reclusió pels Fets del Sis d’Octubre (1934). El president Companys i el seu Govern, format pels consellers Pere Mestres, Joan Lluhí, Joan Comorera, Martí Esteve, Ventura Gassol i Martí Barrera, havien estat detinguts i empresonats el 7 d’octubre de 1934, l’endemà de la proclamació de la República catalana dins la República Federal espanyola. Després de nou mesos de presó preventiva havien estat condemnats pel pretès delicte de rebel·lió a 30 anys de reclusió.
El 5 de setembre de 1935, havia saltat a la palestra pública l’escàndol de l’Estraperlo, una trama de joc fraudulent que implicava diversos membres del govern espanyol, i que va provocar la caiguda del gabinet Lerroux, el principal actor en la fabricació de l’acusació contra el Govern de Catalunya. Aquell fet va obligar Niceto Alcalá-Zamora a dissoldre les corts de la República i a convocar eleccions. En els comicis que es van celebrar el 16 de febrer de 1936, a Espanya va guanyar el Frente Popular (una aliança de partits d’esquerres liderada per Acción Republicana i el PSOE), que es presentava amb la promesa d’amnistiar el Govern de Catalunya.
En canvi, a Catalunya, va guanyar àmpliament el Front d’Esquerres (una aliança de partits d’esquerres liderada per ERC). El president i els consellers del govern havien fet campanya des del presidi de Puerto de Santa María (Andalusia) amb l’eslògan "Dignitat catalana". ERC i les seves confluències van obtenir un resultat històric: 37 dels 54 diputats possibles. Cinc dies després de les eleccions (21/02/1936), el president i els consellers eren amnistiats i catorze dies després (01/03/1936) prenien possessió, de nou, de les seves legítimes responsabilitats. Durant el període 1934-1936, la Generalitat havia estat intervinguda i dirigida per element designats a dit pel govern de Madrid.