Tal dia com avui de l’any 1860, fa 162 anys, en el context de la I Guerra de Colonització d’Àfrica (1859-1860), un batalló de 466 voluntaris catalans comandats pel general Joan Prim i Prats (Reus, 1814 – Madrid, 1870) derrotaven les defenses de Tetuan, comandades pel príncep Mulay Abbas, i conquerien la ciutat. Dos dies després (el 6 de febrer de 1860), el gruix de les tropes espanyoles (comandades pel general O’Donnell) entraven a Tetuan i prenien el control formal de la ciutat, que es mantindria sota sobirania espanyola durant noranta-sis anys, fins a la independència del Marroc (1956). Entre 1911 i 1956, Tetuan seria la capital del Protectorat espanyol del Marroc.
La batalla de Tetuan, que és com seria coneguda aquella operació bèl·lica, va tenir una importància transcendental en el desenvolupament de la campanya de conquesta i colonització espanyola del nord del Marroc. Segons les fonts documentals, l’exèrcit espanyol estava encallat als afores de la ciutat des de feia setmanes. Però a primera hora de la tarda del 3 de febrer de 1860 (el dia anterior a la batalla), va desembarcar un contingent de 466 voluntaris catalans a les platges de Sidi Abdeslam, i després de travessar una inhòspita zona pantanosa (al sud-est de la ciutat), i de patir un intens foc enemic, van derrotar les defenses natives i van entrar a la ciutat.
Els Voluntaris Catalans eren un cos format, exclusivament, amb homes reclutats a Catalunya personalment pel general Prim, que es va inspirar en els regiments escocesos que nodrien l’exèrcit britànic de l’època i que actuaven amb un elevat grau d’autonomia. Els seus oficials eren, exclusivament, catalans; i el seu uniforme i el seu armament els diferenciava, clarament, de la resta de les tropes espanyoles. Vestien jaqueta blava amb solapes vermelles, armilla vermella amb ratlles negres, camisa color cru i mocador negre, pantaló blau, polaines de cuir, barretina vermella amb gira blava i espardenyes amb veta vermella. I estaven armats amb fusells de calibre 14 mm.