Tal dia com avui de l’any 1751, fa 267 anys, se celebrava la primera cremà de falles amb forma de figures que seria documentada. El notari i escriptor valencià Carles Ros i Hebrera (València, 1703-1773), posteriorment, va documentar la plantà i la cremà de mitja dotzena de figures al centre de València cap-i-casal de l’any 1751, i es considera la primera dada fiable de l’existència d’aquests elements en la celebració de la diada de Sant Josep. Trenta-tres anys després (1784) apareixeria el primer document públic —del que, fins ara, es té constància— que feia referència expressa a aquesta manifestació. Era una ordenança de l’Ajuntament de València que, esgrimint raons de seguretat, prohibia la cremada de figures en els carrers estrets i obligava a fer-ho en espais grans i allunyats de les cases: places i cruïlles dels grans carrers de la ciutat.
No obstant això, les fonts documentals revelen que la manifestació de la cremà té un origen que remunta als darrers segles de l’Edat Mitjana (centúries del 1300 i del 1400). Aquestes fonts revelen que durant la nit de Sant Josep se celebrava la fi de l’hivern i l’inici de la primavera amb l’encesa de fogueres. La gent llançava a les flames els trastos vells que simbolitzaven un passat superat. I els fusters cremaven mobles vells en honor al seu patró. A finals de la centúria del 1700, la cremà de figures substituiria progressivament la dels trastos i mobles vells i adquiriria l’organització, els elements i el simbolisme que s’han projectat fins a l’actualitat. Serien les estructures veïnals les que assumirien la iniciativa i les falles evolucionarien cap a la cremà de figures representatives —ninots— que projectaven un missatge crític amb el poder establert.