Tal dia com avui de l’any 1923, fa 95 anys, la premsa de l’època (anticipant-se als comunicats oficials) feia públic el que durant les hores precedents havia estat una brama que corria arreu: el règim dictatorial de Primo de Rivera, instaurat en el poder des del cop d’estat del 13 de setembre anterior, destituïa l’equip de govern i els regidors de l’Ajuntament democràtic de Barcelona. La premsa de l’època relatava que en el decurs del dia 1 d’octubre de 1923 s’havien produït una sèrie de maniobres policials, dirigides pel governador civil de Barcelona ―el general Carlos Losada Canterac―, que havien tingut com a escenari l’edifici de l’Ajuntament de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume.

Segons la premsa de l’època “a las doce menos cuarto apareció en la plaza de San Jaime un autocamión con una sección de guardias de Seguridad, y al llegar frente a las Casas Consistoriales se apearon formando en la plaza (...) a las doce menos diez llegó el gobernador civil acompañado del Jefe de Policia señor Hernández Malillos”. Un cop a l’interior de l’edifici consistorial, Losada i Hernández es van adreçar al despatx de l’alcaldia ―que en aquells moments exercia amb caràcter accidental el regidor de la Lliga Regionalista Enric Maynès i Gaspar― per ordenar-li, de conformitat amb l’edicte signat pel dictador Primo de Rivera el 30 de setembre anterior, la inclusió d’un primer punt a la sessió prevista per a dos quarts de cinc de la tarda de destitució de la corporació municipal.

La premsa de l’època revela que aquella sessió va ser presidida pel general Losada Canterac, pel comandant Martínez y Martínez (ajudant del governador) i pel comissari Hernández Malillos. Tot seguit, prescindint absolutament de l’ordre del dia, Losada Canterac va forçar una votació entre els regidors i vocals presents per a l’elecció d’un alcalde accidental que hauria d’exercir fins que, de conformitat amb l’article cinquè del Real Decreto de destitució de les corporacions municipals, “el Gobierno nombrara los alcaldes de las ciudades de más de 100.000 habitantes”. Losada Canterac va proposar a Josep Banqué i Feliu ―contra la pròpia voluntat del regidor― que prendria possessió el 14 d’octubre, i dos dies més presentaria la seva dimissió irrevocable.