Tal dia com avui de l’any 1930, a París, moria Miguel Primo de Rivera Orbaneja, general de l’exèrcit espanyol, cap del cop d’estat militar de 1923 i president del govern espanyol durant la pràctica totalitat del règim dictatorial (1923-1930). Primo de Rivera havia dimitit i havia abandonat Espanya poc abans (28 de gener de 1930), després de constatar que havia perdut la confiança dels seus principals suports: el rei Alfons XIII, les classes latifundistes castellanes i andaluses, els banquers madrilenys i una part destacada de les burgesies industrials catalana i basca. Primo de Rivera va morir sol en una habitació d’un hotel de París, en estranyes circumstàncies, i les causes de la seva mort no han estat mai aclarides.

Primo de Rivera havia arribat al poder el 15 de setembre de 1923, liderant un cop d’estat militar que va posar fi a mig segle de règim constitucional. La primera mesura que va dictar el nou règim seria el cessament de tots els càrrecs electes municipals i provincials de l’estat espanyol. Tot seguit, intervindria la Mancomunitat de Catalunya, l’organisme preautonòmic creat per Prat de la Riba el 1913 amb l’objectiu de conduir el país a la restauració de l’autogovern liquidat a sang i foc el 1714. La Mancomunitat va ser buidada de competències fins que el 1925 seria, definitivament, desballestada. Primo de Rivera va justificar aquella acció amb el pretext que “la Mancomunidad catalana contribuye a deshacer la gran obra nacional”.

Durant el seu govern, es van il·legalitzar tots els partits polítics i sindicats; excepte el PSOE, que va ser tolerat en un estadi de semiclandestinitat i que va participar en alguns governs del Directorio Militar. Als territoris dels Països Catalans també es va prohibir i perseguir l’ús públic de la llengua catalana, l’ensenyament en català i l’exhibició de la senyera quadribarrada, i es va crear una propaganda oficial que relacionava les reivindicacions culturals i polítiques catalanes amb una pretesa voluntat de destruir Espanya. També, durant el seu govern, van ser habituals els escàndols de corrupció, per les seves polítiques d’adjudicació de monopolis d’explotació de carburants i de telefonia a favor de personatges propers al règim.