Tal dia com avui de l’any 1812, fa 209 anys, a Cadis (Andalusia) es publicava la Constitució que erròniament ha estat considerada la primera de la història d’Espanya. Aquella Constitució havia estat debatuda, redactada i promulgada per un grup d’opositors al règim de Josep I Bonaparte, refugiats a Cadis; i en la seva etapa inicial (1812-1814) no va ser vigent més enllà dels murs d’aquella ciutat. Aquella Constitució s’anomenaria popularment “la Pepa” perquè havia estat publicada el dia de Sant Josep. Amb la renúncia de Josep I i el retorn a Espanya de Ferran VII (1814) va ser prohibida i els seus partidaris van ser perseguits.
Ben al contrari del que sosté part de la historiografia espanyola, la Pepa no va ser el primer text constitucional de la història d’Espanya. Quatre anys abans (07/05/1808), un grup de notables espanyols reunits a Baiona (País Basc francès), que, com a mínim, tenien tanta legitimitat i tanta representativitat com la que es van investir els diputats de Cadis, promulgaven la Carta de Baiona, que seria sancionada pel rei Josep I (07/07/1808) i estaria vigent en bona part del territori espanyol fins al 1814. Fins i tot, la Carta de Baiina era més liberal i més progressista del que ho seria la posterior Constitució de Cadis.
En canvi, a Catalunya, no va ser vigent ni la Constitució de Baiona ni la de Cadis: Catalunya havia estat incorporada al Primer Imperi francès com una regió més (1808, i de forma oficial a partir de 1810), i els focus rebels antibonapartistes del Principat —anomenats Juntes Locals-— i dirigits, principalment, pels sectors més conservadors i reaccionaris de la societat catalana, no reconeixerien mai la validesa de cap dels dos textos.