Tal dia com avui de l’any 1570, fa 450 anys, a Anvers (llavors a les Disset Províncies de Flandes) el geògraf i cartògraf Abraham Ortelius presentava la seva obra Theatrum Orbis Terrarum, el primer atles modern. Aquella obra, formada per 70 mapes de territoris coneguts d’arreu, va ser una revelació i un èxit de vendes i, posteriorment, seria reeditat en 31 ocasions —que s’anomenarien Atles Novus o Atles Maior—. També, posteriorment, a la primera edició es van editar fins a cinc suplements que, amb el llibre matriu, sumarien 187 territoris i dominis cartografiats.
En aquella primera edició, i en l’apartat de subcontinents, va presentar un mapa de la península Ibèrica. Però, en canvi, en l’apartat de dominis o estats, va seleccionar i cartografiar, únicament, els territoris del País Valencià, d’Andalusia (que en aquella època corresponia a la vall del Guadalquivir) i de Portugal. Aquesta selecció responia a criteris socioeconòmics i de lideratge: a finals del segle XVI València, Sevilla i Lisboa eren —per aquest ordre— els principals centres econòmics i demogràfics peninsulars i els seus territoris els més dinàmics del conjunt d’estats peninsulars.
La primera cartografia de la història que traçava un mapa exclusivament dedicat a un estat peninsular de la corona catalanoaragonesa seria el Valentia Regnum, que s’anticipava 38 anys al primer dibuix de Catalunya (el Catalonia Principatus Novíssima et Acurata Descriptio, cartografiat pel neerlandès Willem Blaeu —continuador de l’obra d’Ortelius— el 1608). I s’anticipava 63 anys al primer dibuix d’Aragó (el Novissima Arragonia Regni Tabula, cartografiat pel portuguès Joao Labanha el 1633). D’aquesta forma, també els cartògrafs traçaven una jerarquia territorial.
El Valentia Regnum i els originals o rèpliques que es van editar durant les dècades immediatament posteriors, tenen la singularitat que el País Valencià va ser traçat en posició horitzontal (d’est a oest), en contraposició als mapes actuals, que dibuixen el territori en posició vertical (de nord a sud).