Tal dia com avui de l’any 1936, fa 83 anys, en el context de les setmanes immediatament posteriors a l’esclat de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), les milícies republicanes comandades pel coronel Ildefons Puigdengolas, perdien la batalla del setge franquista sobre Badajoz, i les tropes rebels dirigides pel tinent coronel Juan Yagüe entraven a la ciutat. Durant les hores que van seguir a l’ocupació de Badajoz, el general rebel Yagüe va ordenar la detenció, reclusió i assassinat de totes les persones que havien participat en la defensa republicana de la ciutat. Aquella maniobra es saldaria amb l’assassinat de més de 4.000 persones, i Yagüe es guanyaria el sobrenom de “El Carnicero de Badajoz”
Tots els mitjans internacionals es van fer ressò d’aquella massacre. El mateix dia dels fets Jacques Berthet, relatava per Le Journal de Geneve, “...hem vist la voravia de la Comandància Militar xopa de sang (...) els carrers de la ciutat estan coberts de vidres, de teules i de cadàvers abandonats (...) només al carrer de San Juan hi ha tres-cents cossos. Al voltant de mil dues-centes persones han estat afusellades”. I l’endemà, Mario Neves, relatava pel Diario de Lisboa que “durant tota la tarda d’ahir i tot el matí d’avui continuen les execucions en massa a Badajoz (...) s’estima que el número de persones executades ja sobrepassa les mil cinc-centes”.
Després dels fets, en una entrevista que Yagüe va concedir a John T. Whitaker, del New York Herald Tribune, va declarar “Por supuesto que los matamos. ¿Qué esperaba usted? ¿Que iba a llevar 4.000 prisioneros rojos conmigo, teniendo mi columna que avanzar contrarreloj? ¿O iba a soltarlos en la retaguardia y dejar que Badajoz fuera roja otra vez?". Poc després (30 d’agost) Jay Allen, del Chicago Tribune, va preguntar a Franco sobre la massacre de Badajoz. En aquella entrevista Franco declara “Salvaré a España del marxismo a cualquier precio”. Allen, sorprès li pregunta: “¿Significa eso que tendrá que fusilar a media España?. I Franco respon “He dicho a cualquier precio”.
El coronel Ildefons Puigdengolas (Figueres, 1876) moriria poques setmanes després (31 d’octubre) al front de Madrid, quan va descobrir un grup de milicians que es disposaven a desertar. Aquells mateixos milicians que el van cosir a trets.